Estudiantat de la Universitat de València, finalista d’un concurs internacional sobre investigació farmacèutica

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 21 de maig de 2021
 
(D’esquerra a dreta): María Cholví Simó, Irene Santos Martínez i Lluís Pascual Masià.
(D’esquerra a dreta): María Cholví Simó, Irene Santos Martínez i Lluís Pascual Masià.

Irene Santos Martínez, María Cholví Simó i Lluís Pascual Masià són un dels tres grups –i l’únic espanyol– que han passat a la final de l’Alfathon, un hackathon digital organitzat per la farmacèutica italiana Alfasigma per al desenvolupament de la investigació farmacèutica. Les estudiants de Farmàcia de la Universitat de València i l’ex estudiant han participat amb el projecte SituGel en una competició amb més de 40 equips de deu països. El conjunt guanyador rebrà un premi en metàl·lic de 5.000 €.

Santos, Cholví i Pascual han elaborat una càpsula entèrica per a l’administració de molècules grans, és a dir amb un alt pes molecular, que una vegada que arriba a l’intestí es disgrega i allibera un gel que conté el fàrmac.

“El nostre projecte s’explica, en termes simples, amb la teoria del taxi”, explica Irene Santos Martínez. “Bàsicament, nosaltres pugem a un passatger (la molècula gran, com una proteïna, per exemple) en un vehicle. Aquest vehicle recorre tot el camí per l’organisme i només es para en el lloc on nosaltres volem”, afegeix.

“Per explicar-ho gràficament, és com si nosaltres volguérem portar a un lloc àrid el nostre fàrmac i per això el ‘protegim’ amb un liposoma. Després, el fiquem en un taxi, que seria una càpsula. Aquesta té un mecanisme (el recobriment) pel qual només s’‘obri’ una vegada arriba a l’intestí. Allà s’alliberarà el gel, que actuarà com una barrera que ajudarà els liposomes a fer passar el nostre passatger entre la ‘multitud’ que seria l’epiteli intestinal”, acaba d’explicar Santos Martínez.

En aquest sentit, el desafiament era crear un mètode per administrar, de manera controlada, fàrmacs grans per via oral, cosa que tradicionalment es fa per via intravenosa. El mètode tradicional incrementa els costos de producció, la demanda de personal especialitzat i, a més, obliga el pacient a desplaçar-se a centres de salut amb l’inconvenient de causar dolor i incomoditats.

 

Com va començar tot

Maria Cholví i Irene Santos són companyes de classe i estan acabant el grau de Farmàcia a la Universitat de València. Van conèixer Lluís Pascual a l’Associació Estudiantil de Joves Farmacèutics de València (AVESFA). Lluís també ha estudiat Farmàcia a la UV i cursa un doctorat a la Universitat de Navarra.

Durant un parell de mesos se’ls va sumar la professora Ana Melero Zaera, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia, per ajudar-los a desenvolupar la idea. “El repte tecnològic era bastant complex i els vaig explicar els conceptes que necessitaven per afrontar-lo”, explica.

Irene Santos narra que no es van poder ajuntar per a la realització perquè Lluís Pascual du a terme els seus estudis i resideix a Navarra, “però, utilitzem plataformes en línia per reunir-nos i poder desenvolupar el projecte”, assenyala. Van partir amb el projecte l’octubre de 2020 i el van lliurar el gener de 2021. Estan a l’espera que es conega el veredicte sobre l’equip guanyador.