L’expressió gènica, clau en l'estudi de les comorbilitats, segons un estudi amb participació de la Universitat de València

  • Gabinet de Premsa
  • 5 de juny de 2020
 
Imatge del supercomputador Mare Nostrum.
Imatge del supercomputador Mare Nostrum.

Un estudi liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC), en el qual participa la Universitat de València, conclou que les característiques específiques de cada pacient, com l'expressió gènica, poden ser un factor decisiu en el desenvolupament d'estratègies clíniques dirigides a abordar i controlar possibles comorbilitats. Aquest treball, en el qual els autors fan un pas més enllà en investigar la concurrència de malalties en un mateix individu, ha sigut publicat en ‘Nature Communications’.

En la investigació ha participat l'equip del catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València Rafael Tabares.

"El nostre enfocament no sols és capaç de confirmar les comorbilitats conegudes, sinó també de proporcionar pistes concretes sobre els processos biològics involucrats, un primer pas cap al maneig i la prevenció de la comorbilitat", explica Jon Sánchez, autor principal de l'article i investigador del grup de biologia computacional en el departament de ciències de la Vida del BSC.

El fet que moltes persones patisquen més d'una malaltia alhora s'ha convertit en un dels principals reptes a solucionar en les poblacions envellides del segle XXI. Aquesta condició afecta principalment als majors, disminuint les opcions de tractament i l'esperança de vida dels pacients, al mateix temps que augmenten els costos en l'atenció mèdica.

Les relacions de comorbilitat han sigut descrites principalment per estudis epidemiològics, en els quals es registra el nombre de persones que pateixen simultàniament dues o més malalties en comparació amb la resta de la població. Aquests estudis proporcionen una visió global de la probabilitat major o menor de l'esperada de desenvolupar malalties secundàries associades a una malaltia prèvia. Un exemple ben conegut és el risc quatre vegades major de patir una fallada cardíaca en pacients amb hipertensió. D'altra banda, s'ha descrit àmpliament una probabilitat menor de l'esperada de desenvolupar càncer de pulmó en pacients amb Alzheimer. Les causes d'aquestes relacions de comorbilitat són, en gran manera, desconegudes.

"Encara que s'haja observat que, a nivell de població, els pacients amb Alzheimer tenen menys probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó, això no significa que cap persona amb Alzheimer acabe desenvolupant aquesta patologia. En el nostre estudi observem una elevada variabilitat en l'expressió gènica dels pacients amb Alzheimer, suggerint que algun grup específic d'aquests pacients pot, de fet, presentar una tendència oposada, estant en un major risc de desenvolupar càncer de pulmó.”, diu Sánchez.

Aquest treball és un primer pas cap a l'estudi de les comorbilitats de manera personalitzada, proposant un canvi paradigmàtic de l'enfocament centrat en la malaltia a un enfocament centrat en el pacient, en línia amb la idea general darrere de la medicina personalitzada.

L'estudi és el resultat d'un esforç de col·laboració entre científics del Centre de Supercomputación de Barcelona (BSC), el Centre Nacional d'Investigació del Càncer (CNIO), l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), la Universitat de València i CIBERSAM, la Université Aix de Marsella i el Centre de Recherches en Cancérologie de Tolosa (CRCT).