L’acte, que s’ha celebrat al vestíbul de la Facultat, ha comptat amb la presència del President de Les Corts, Enric Morera; la Consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo; i la Rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; així com de nombroses autoritats acadèmiques, del món de la política i la judicatura i dels col·legis d’advocats i procuradors. 

Durant les intervencions, Pilar Hernando, professora titular d’Història del Dret i de les Institucions i coorganitzadora de l’exposició, ha assenyalat que aquesta és una exposició amb una triple motivació: rescatar, reparar i connectar. Rescatar la figura d’Ascensión Chirivella de l’oblit, reparar la injustícia d’aquest oblit i connectar amb el passat, fent de la figura d’Ascensión Chirivella un nexe vertebrador de la identitat de la Facultat de Dret i de la Universitat de València.

Per la seua banda, la Consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha remarcat que gràcies a l'exemple d'Ascensión, les dones d’aquesta societat no necessiten viure, ni teatral ni miraculosament, els papers dels homes. I encara menys en l'àmbit jurídic. Ha continuat assenyalant que, al camí que ella va obrir i que van seguir després altres com Victòria Kent i Clara Campoamor, se sumarien noms que són ja orgullosos referents com el de Josefina Triguero, la primera jutgessa o Belén del Valle, la primera fiscal. Elles, i les milers que van arribar després, van fer possible que, entre altres èxits, en aquesta Comunitat siguen dones les màximes responsables del Tribunal Superior de Justícia, de la Fiscalia, de l'Advocacia i de la Procura. Per això, cal que rendim homenatge a l’exemple d'Ascensión.

Finalment, la Rectora de la Universitat de València ha clos l’acte apuntant que Ascensión Chirivella  és un referent i un exemple per a totes i tots nosaltres, alhora que s’ha mostrat orgullosa de comptar amb una Facultat que ha anat fent-se i evolucionant al llarg de la història, amb la mirada posada en el futur, però amb l’orgull i l’empenta d’un passat esplendorós. 

Ascensión Chirivella va nàixer a València el 28 de gener de 1893. L’any 1918 es va matricular a la Facultat de Dret, llicenciant-se de manera brillant el novembre de 1921. Poc després, sol·licitava a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València la seua incorporació com a advocada exercent, convertint-se d’aquesta manera en la primera advocada llicenciada a Espanya, el 12 de gener de 1922. 

A través dels Iturbi, així com de la família de Blasco Ibáñez, Ascensión Chirivella va conéixer el que seria el seu marit, Álvaro Pascual-Leone, destacat polític del Partit Radical d'Alejandro Lerroux. 

Amb la revolta militar contra el govern de la República en juliol del 36, la implicació política d’Ascensión, així com la seua participació en la formació d'agrupacions femenines, la conduïren a l’exili a França el febrer de 1939. Poc després, eixia amb el seu marit des del port de Le Havre cap a Mèxic, on va residir fins a la seua mort, el 9 d'abril de 1980.