L’efecte clúster, explica el professor Puig, “és la diferència que registren les empreses i els territoris en diferents variables de resultats (rendibilitat, competitivitat, innovació, internacionalització, etc.), l’origen de la qual es deuen en bona part a la localització i el model organitzatiu del territori”. A l’igual que la rendibilitat d’un hort de tarongers no és la mateixa si està a València que a Albacete, afegeix a tall d’exemple, “tampoc no són igual de competitives les taulelleries de Castelló que les de Sassuolo (Itàlia), ni d’innovadors els hotels de Benidorm que els de la costa càntabra, ni d’internacionalitzats els clústers tèxtils japonesos que els espanyols, i per això on sorgeixen les noves empreses, on es localitzen les multinacionals i on la supervivència és major sol ser en els clústers”.

Per què existeix l’efecte clúster? Perquè el desenvolupament de l’activitat al territori, exposa el professor Puig, “es fa sota un model de competència-cooperació que genera externalitats en forma d’estalvi en costos, treballadors qualificats i difusió de coneixements”. El resultat d’aquesta dinàmica, assegura, “es tradueix en uns avantatges competitius per a les empreses difícilment assolibles d’una altra manera, i per això clústers i competitivitat empresarial són dos conceptes íntimament lligats i dels quals en Clustering-2018 es parlarà molt”.

Un dels elements diferenciadors del Congrés Clustering, assenyala Puig, “és la seua naturalesa, ja que mentre que la majoria dels congressos que s’organitzen són rotatius i verticals, és a dir, al llarg de diverses seus es focalitzen en una disciplina i diversos camps d’estudi, Clustering té lloc sempre en la mateixa seu i adopta un enfocament horitzontal: se centra en un sol camp, els denominats clústers, però de manera interdisciplinària (economia, màrqueting, sociologia, etc.)”. Durant les passades edicions, afegeix, “la seua naturalesa innovadora i transversal li ha permés analitzar el fenomen de les aglomeracions geogràfiques d’empreses des de dos singulars prismes: diversitat i profunditat”.

Enguany es presenten mig centenar de treballs, signats per professors de trenta-cinc universitats procedents de més de vint-i-cinc països. El lema d’aquesta edició del congrés és Nous reptes per a Clustering: Proximitat física i digital. I en aquesta línia el professor Philippe Gugler (Universitat de Fribourg-Suïssa) impartirà la conferència inaugural amb el tema Are geographical clusters still relevant in the digital economy? i la professora Roberta Rabellotti (Universitat de Pavia-Itàlia) la plenària Multinationals Clustering: challenges and opportunities. Entre les taules redones que se celebraran, es pot destacar la que tindrà lloc el mateix dijous 24 (11-13:15 hores) que porta com a títol Clustering as a tool for innovation, en la qual prestigiosos experts debatran sobre els reptes i les oportunitats que l’efecte clúster té en la innovació de les empreses. També hi haurà un espai per a un taller doctoral i un debat sobre el potencial dels ecosistemes emprenedors.