Antonio Alberola Aguilar va començar els seus estudis de Medicina en 1977, i va obtindre el doctorat en 1990 en la Universitat de València. Ha realitzat dues estades postdoctorals (1991 i 1992) en el Departament de Fisiologia de la Universitat de Múrcia i en el Department of Physiolgy and Biophysics of the University. of Mississippi.
 
És catedràtic del Departament de Fisiologia i està vinculat a l’antiga escola universitària de Fisioteràpia des de 1986 (convertida en 2011 en facultat), on ha desenvolupat majoritàriament la seua carrera docent. També ha impartit docència en altres centres de la Universitat de València. Alberola ha participat en l'edició i autoria de material docent, premiat per la Fundació Lilly, en el marc de la convergència europea. Té sis quinquennis reconeguts de mèrits docents.

La seua labor investigadora ha sigut desenvolupada en l'àmbit experimental del sistema cardiovascular fonamentalment, i se centra en l’actualitat en els mecanismes que participen en les modificacions electrofisiològiques miocàrdiques intrínseques que l'exercici físic produïx i la seua relació amb la mort sobtada vinculada a la fibril·lació ventricular.
 
Ha publicat al voltant de mig centenar d’articles científics i té més de cent cinquanta participacions en congressos, incloent vocalies d’organització i presidències de comité científic. És copartícip d’una patent i ha col·laborat en la direcció de més de 15 tesis doctorals. Aquest any sol·licitarà el cinqué sexenni d’investigació.

Ha sigut també director del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i és membre de diversos comités institucionals (Ètica, Seguretat i Salut, Pla Estratègic, Nau Saludable, etc.), nacionals (ANEP, ANECA, entre uns altres) i de societats científiques (secretari de la Societat Espanyola de Ciències Fisiològiques).