Les màximes representants de les festes valencianes pogueren conèixer de primera mà alguns dels indrets més emblemàtics de La Nau, com són el Paranimf i la Capella de Sapiència. La visita va ser acordada el passat 30 de novembre, quan la Fallera Major Marina Civera, acompanyada en aquest cas per la Fallera Major Infantil, Sara Larrazabal, varen visitar la Universitat, on la rectora Mª Vicenta Mestre els va convidar a visitar les instal·lacions de La Nau.

L’edifici de La Nau està declarat Bé d’Interés Cultural des del 1981 i és l’origen de la Universitat de València. Va ser seu de la institució acadèmica des de la seua fundació el 1499 fins a meitat del s.XX.

D’altra banda, la capella de la Universitat o capella de la Sapiència va ser construïda el 1498 per Pere Compte i reconstruïda completament el 1737 per Miquel Martínez en un estil barroc de tendència clàssica. Aquest espai, un dels més representatius de l'edifici, reuneix obres dels més importants artistes valencians: la Mare de Déu de la Sapiència, obra de Nicolau Falcó, que presideix el retaule i dóna nom a la capella, i els llenços pintats per Josep Camarón, Lluís Planes, Manuel Camaron Melià i Josep Vergara, sense oblidar l'estàtua de Sant Bruno, verdadera obra mestra de l'escultor Ignasi Vergara, entre altres.

Per la seua part, altre dels espais carismàtics de La Nau és el Paranimf, lloc on es celebren nombrosos actes rellevants com la cerimònia dels doctors Honoris Causa o els lliuraments de les Medalles de la Universitat. Construït a mitjan segle XVII i reconstruït al segle XVIII per Felip Rubio, va ser profundament reformat el 1869 per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. El Teatre Acadèmic o Paranimf va ser el marc habitual de les reunions del Claustre de professors i de solemnes debats en llatí des de les seues dues càtedres trona, sent el seu principal ornament la sèrie de pintures amb l’efígie de personatges distingits vinculats a la institució universitària.