Les Falles mostren la recerca valenciana en Neurociència

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 14 de març de 2019
 
Reproducció del cervell, per Yolanda Campos, estudianta predoctoral de la Universitat de València.
Reproducció del cervell, per Yolanda Campos, estudianta predoctoral de la Universitat de València.

Carmen Agustín, Lucía Hipólito i Juan Nàcher, professores i professor de la Universitat de València, i Yolanda Campos, estudianta predoctoral, han organitzat, el pròxim 16 de març, una jornada divulgativa sobre neurociència en la Falla Plaça Jesús de València. L’acte, la neuromascletà, es fa coincidint amb la Setmana Mundial del Cervell, s’organitza imitant un congrés científic, i constarà d’una exposició de pòsters i xarrades impartides per especialistes.

Es tracta de la quarta edició d’aquest acte i enguany té com a objectiu visibilitzar la recerca en Neurociència a les universitats i centres de recerca valencians. En aquest sentit, entre les activitats, en l’exposició hi haurà una quinzena de pòsters que mostraran aquests centres.

Les conferències seran impartides per investigadores i investigadors de prestigi. Així, Lucia Martí (doctora en Farmàcia per la Universitat de València i actualment investigadora de la Universitat de Cambridge) pronunciarà la conferència “Resolent el puzle de l’addicció”, on tractarà aquest trastorn crònic per al qual encara no hi ha un tractament efectiu. La intervenció d’Hugo Salais (doctor en Neurociències per la UV i il·lustrador científic), serà “Tot sobre el cervell de ma mare”, en la qual explicarà com es va originar i va evolucionar la conducta maternal.

Per la seua banda, José Ramón Alonso, catedràtic de Biologia Cel·lular en la Universitat de Salamanca, intervindrà amb “Permeta’m que li presente un assassí”. Isabel Fariñas, neurocientífica i catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, pronunciarà la conferencia “Es pot reparar el cervell humà?”, on analitzarà com l’elevada incidència de malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson i altres demències) justifica la cerca de teràpies cel·lulars que estudien les propietats regeneratives i reparadores del sistema nerviós.

 “Els investigadors i les investigadores tenim clar el nostre compromís amb la societat i per això portar la ciència als espais més comuns com són els carrers l’apropa a col·lectius que potser no tenen un científic o científica a prop normalment. A més, és la festa del coneixement del cervell i quina millor manera de celebrar-ho que amb les Falles”, ha destacat Lucía Hipólito.

L’acte també inclourà una neuroglobotà infantil, i un llibret per a les persones que acudisquen als actes. Amb ell es podran conèixer els laboratoris i grups de recerca que investiguen en neurociència. L’acte està patrocinat per la Societat Espanyola de Neurociència, The Dana Foundation i la Federació Europea de Societats de Neurociència. Hi col·laboren el Servei de Política Lingüística i la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de València.

 

Recerca valenciana en Neurociència

Als pòsters es podrà conèixer la Unitat de Genètica Molecular –un dels laboratoris d’investigació del Departament de Genòmica i Proteòmica de l’Institut de Biomedicina de València-CSIC–; NACHERLAB, de Juan Nácher, grup de recerca especialitzat a investigar la plasticitat estructural del cervell adult; i el Laboratori de Neurobiologia Molecular d’Isabel Fariñas, que investiga l’alta incidència de malalties neurodegeneratives. També hi ha un pòster de FRESHAGE, el laboratori d’Ana Lloret, on està el grup d’estudi de mecanismes fisiopatològics en la malaltia d’Alzheimer; i un altre del Laboratori de Desenvolupament de l’Escorça Cerebral de Cristina Gil-Sanz, on s’estudien els mecanismes implicats en la generació d’aquestes cèl·lules i la seua relació amb desordres del desenvolupament.

Uns altres grups de recerca en Neurociència citats en l’exposició de pòsters són el Laboratori d’Empremta Genòmica i Cèl·lules Mare Neurals de Sacri Ferrol (que estudia l’herència materna i paterna en els gens i com l’ambient afecta la funció del cervell) i el laboratori NEUROCIPF, de Vicente Felipo, dedicat a investigació bàsica i traslacional sobre les alteracions cognitives, motores i del son en situacions patològiques.

També hi haurà els pòsters del grup de Patofisiologia dels Circuits Corticals d’Ángela Rodríguez-Prieto; del grup de Cèl·lules Mare i Neurociència del Dr. Erceg; del d’Ana Polache sobre Nova Farmacoteràpia per a la Recaiguda en l’Alcoholisme; i del Laboratori de Neuroanatomia Funcional (NeuroFun) fundat per Fernando Martínez-Garcia. També es podrà conéixer la investigació de la professora de la Universitat Carmen Agustín al voltant de la Síndrome de Rett, un trastorn que afecta el correcte desenvolupament del sistema nerviós d’aproximadament un de cada 10.000 xiquets i xiquetes.

Completen els pòsters el treball d’Enrique Lanuza i Ferran Martínez al voltant d’olors, feromones i comportament social, sexual i maternal; la investigació d’Ana Tapia sobre Medicina de Precisió en la Síndrome de Dravet (una epilèpsia infantil que sol iniciar-se als pocs mesos d’edat amb crisis convulsives i amb el temps produeix deteriorament cognitiu i conductual) i la investigació de Lucía Hipólito en el camp de la identificació de factors de risc en les recaigudes en l’addicció a l’alcohol.

 

Setmana Mundial del Cervell

La tercera setmana de març se celebra la Setmana Mundial del Cervell, una data clau al calendari que personal científic i divulgador aprofita per a traslladar a la ciutadania les últimes recerques en Neurociència. L’activitat està impulsada a nivell mundial per The Dana Foundation i a escala europea per la Federació Europea de Societats de Neurociència (FENS). A Espanya, la Societat Espanyola de Neurociència (SENC) és una de les principals organitzadores i coordinadora de les activitats d’aquesta efemèride, que a València s’ha concretat en aquestes activitats de la Falla Plaça Jesús.