L'estudi ‘L'Escola a Casa’ del Grup de Medició i Avaluació: Educació per a la Cohesió Social (GemEduco) i el Grup d'Innovació Educativa (Innovamide) de la Universitat va ser realitzat del 4 de maig al 21 de juny i recull dades de 1.708 docents, 3.758 famílies, i un total de 5.539 alumnes des d'Educació Infantil a final de l'ESO.

Segons l'equip d'investigació, el grup de famílies participants en l'estudi tenia un bon accés a internet i a dispositius tecnològics. No obstant això, un 54% va tindre dificultats tecnològiques que es van traduir en què un 10% va tindre mala connexió a internet; els ordinadors del 12% eren inadequats i un 10% tele-treballava, per la qual cosa els escolars no podien disposar prou dels recursos tecnològics de les seues mares i pares. L'estudi també mostra que el percentatge de famílies que han patit una bretxa greu o molt greu ascendix al voltant del 27%. És a dir, més d'1 de cada 4 famílies han tingut unes condicions especialment desfavorables per a assumir l'escola a casa, sent més important la bretxa social que la digital.

Professorat

En aquesta situació imprevista i sobrevinguda, el professorat ha realitzat un gran esforç per a donar una resposta adequada a la situació i ho ha fet amb els seus propis mitjans. Així, la majoria de docents va disposar d'ordinador o tablet per a realitzar la docència per internet (83,8% del Grup Total d'enquestats i el 85,6% en la Comunitat Valenciana) i connexió adequada a internet (79,4%, del grup total i el 81% en la Comunitat Valenciana). No obstant això, l'estudi mostra que hi ha hagut moltes dificultats en aquest procés. Un 82,7% va emprar per a la docència a casa més temps que en una jornada laboral habitual, de manera que més del 65-66% assenyala que no va disposar de temps suficient per a poder fer el seu treball des de la llar, entre altres coses perquè havien d'atendre les seues pròpies filles i fills en edat escolar (entre el 34 i 35%), a persones majors o malaltes que tenien al seu càrrec (entre un 13 i un 14%) o a la pròpia llar (entre el 68 i el 71% ).

D'altra banda, en plena era digital, un 57% del professorat indica que no tenia cap o poca formació específica en plataformes per a la docència per internet. Enfront d'ells, un altre grup significatiu ja es comunicava per e-mail abans (42,6%), utilitzava missatgeria instantània (26,6%) o usava alguna plataforma abans de la pandèmia (32,5%), com a recursos docents habituals.

Segons l'estudi, el professorat ha tingut molt en compte l'alumnat i les seues famílies a l'hora d'adaptar la docència al mitjà telemàtic. Així, el criteri més utilitzat pel professorat per a triar els recursos tecnològics en la docència per internet va ser la facilitat d'accés per a famílies i alumnat (55% en la Comunitat Valenciana), seguit del seu coneixement previ en Tics (46,3%) i les recomanacions del centre escolar o l'administració (44,2%).

L'estudi també evidencia que les bretxes que han pogut influir com a obstacles entre el professorat es vinculen més a problemes de conciliació laboral i familiar que a la bretxa tecnològica.

A més, hi ha una dada que destaca d'una manera especial, i que es vincula amb la bretxa de gènere. En un 85,2% dels casos, qui va respondre en el si familiar van ser les mares, que destacaven entre les dificultats la falta de temps i la necessitat d'atendre també el seu propi treball. La conciliació i el repartiment equitatiu de responsabilitats en la llar tornen a mostrar-se, segons l'estudi, com a temes pendents, que amb el confinament han sigut encara més evidents.

Estudi ‘L'Escola a Casa’