L’expresident del Govern d’Espanya Felipe González ha participat aquest dimecres, 15 de desembre, en l’homenatge a Manuel Marín, organitzat en el marc del Desembre Europeu, una iniciativa de la Universitat de València, a través del Centre de Documentació Europea-Fundació General UV. L’acte, dins de la programació d’activitats de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, ha tingut lloc al Paranimf de l’edifici històric de la Universitat, moderat pel professor Cecilio Tamarit.

La intervenció de l’expresident González, seguida per autoritats acadèmiques i polítiques, s’ha centrat en la idea d’Europa i de fer d’aquesta una potència política, democràtica, industrial, cultural i social capaç de defensar els interessos i els valors de la ciutadania. Tot això, al fil d’un emotiu i personal homenatge que ha oferit al seu company Manuel Marín, president del Congrés dels Diputats i polític destacat en les negociacions per a la incorporació d'Espanya a la UE.

Felipe González s'ha detingut en relatar les nombroses anècdotes i experiència que va compartir al costat de Marín. Detalls que han partit del “record viu de la gent que el vam voler i el volem” i del seu “tenaç” treball per a aconseguir per a Espanya el programa Erasmus, de mobilitat europea, que hui coneixem. “Sense la insistència de Manuel Marín, no hi hauria hagut Erasmus, almenys no fins a 10 anys després”, ha afirmat.

És precisament en aquest punt on el professor Cecilio Tamarit, que ha moderat junt a Felipe González, ha posat l’accent en recordar el vincle universitari de Marín i el posicionament de la Universitat de València com a principal receptora d’estudiantat Erasmus a la Comunitat Valenciana, la segona a Espanya després de Granada.

Un programa Erasmus en el qual Manuel Marín va creure i va anteposar per la pau. “Manolo Marín estava convençut, des d’estudiant, que el projecte de la Unió Europea era un intent que mai havíem d’oblidar i que serviria per a superar la patologia del sofriment que havien provocat dues guerres mundials. La Unió Europea serviria per a establir un principi ètic de la pau i l’enteniment a través del diàleg i l’assentament de valors i drets. La UE serviria per a superar la patologia de la guerra i entrar en l’ètica de la pau que ens permetria progressar i avançar a tota la ciutadania junta”, ha dit.

Al llarg de la seua ponència, l’expresident González s’ha referit a qüestions d’alta política internacional a les quals es va enfrontar juntament amb Marín a Alemanya, Cuba, Israel…, tot allò sense perdre de vista els “nous grans desafiaments” davant l’OTAN o, el més urgent potser, “l’era postcovid” que, al seu judici, hauria de tractar-se d’una època en què Europa haurà de plantejar-se com conviure amb la pandèmia i no què fer després d’aquesta.

En ser presentat per Cecilio Tamarit, el professor de la Universitat de València ha destacat la “connexió” de Marín amb la universitat com a institució acadèmica superior. “Impulsor polític del programa Erasmus a Espanya, un llegat que ens ha deixat per a créixer en termes de ciutadania i construcció política”, ha afegit, i ha recordat que “de la mà del president González i Manuel Marín ens pujàrem en el seu moment al tren europeu”, al qual se li dedica aquest cicle, celebrat en l’Any del Ferrocarril.

L’acte ha estat seguit per un nodrit grup d’autoritats polítiques i acadèmiques, entre les quals el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler; el gerent de la Universitat de València, Juan Vicente Climent; el degà de la Facultat d’Economia, Francesc Muñoz; el secretari autonòmic per a la Unió Europea i Relacions Externes, Joan Calabuig; el director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes i Representació Institucional, Jorge Alarte; la directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques, Ana Berenguer; el gerent de la Fundació General de la Universitat de València, Cristóbal Suria; i la directora del Servei de Cultura de la Universitat, Adela Cortijo.