Fer realitat la docència no presencial

  • Gabinet de la Rectora
  • 20 de març de 2020
 
Imatge d'arxiu UV: persona davant d'ordinador.

Les disposicions governamentals de declaració de l’estat d’alarma estableixen una docència no presencial. Què significa això? Com implementar aquesta mesura? En aquest article es tracta de donar resposta al repte de com fer una transició a la docència no presencial ordenadament i amb els recursos de què disposem a la Universitat.

El passat dia 12 de març, la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública dictà una resolució (2020/2526) per la qual se suspenia l‘activitat educativa i formativa presencial en totes els centres i etapes, cicles, graus, cursos i nivells d’ensenyament de la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de la situació i evolució del coronavirus COVID-19.

Aquesta decisió del govern de la Generalitat Valenciana, amb efectes a partir del dia 16 de març al nostre àmbit autonòmic, s’avançava al Reial Decret 463/2020, publicat el 14 de març pel govern d’Espanya, que declarava l’estat d’alarma i disposava, com a mesures de contenció en l’àmbit educatiu i de la formació, la suspensió de l’activitat educativa presencial i establia que, al llarg d’aquest període de contenció ‘es mantindran les activitats educatives a través de les modalitats a distància i «on line», sempre que resulte possible’.

Per tal d’ordenar normativament aquest pas de la docència universitària presencial a aquestes modalitats, el 13 de març la Consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital va publicar una resolució (2020/2544) que establia que ‘els responsables dels centres, departaments i instituts universitaris coordinaran amb les estructures existents en cada universitat, en matèria de tecnologies de la informació, les formes d’interacció que es consideren més adequades’.

Però, com fer una transició ordenada a la docència no presencial?

En aquest article es tracta de donar resposta a alguns d’aquests dubtes i de posar a l’abast de la comunitat universitària els recursos tecnològics de què disposa la Universitat de València per fer front a aquest repte.

La primera qüestió és aclarir que docència no presencial no significa haver de donar la classe a la mateixa hora que estava programada en el nostre horari de classes.

Tampoc significa haver de donar la classe a través d’una videoconferència.

Aleshores, què implica?

Implica, per al professorat, decidir la reprogramació del temari.

Des del vicerectorat d’Ocupació i Programes Formatius, amb el suport de Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa (SFPiE), aconsellen fer aquesta reprogramació utilitzant diferents instruments que estan disponibles a la Universitat.

Aquests són els seus cinc consells:

  1. Preparar uns apunts específics per a l’aprenentatge autònom
  2. Preparar problemes i exercicis ja resolts
  3. Fer ús de presentacions amb locució
  4. Vídeos amb classes gravades o resolució de problemes
  5. Videoconferències en directe

Preparar apunts específics per a l’aprenentatge autònom

En la major part de les assignatures les i els estudiants ja disposen d’apunts a través de la seua aula virtual. Ara es tracta de complementar-los per tal que disposen de tot el temari en un format d’apunts.

És important tindre en compte que, amb la suspensió de l’activitat presencial de les i els estudiants, i amb el tancament que se’n deriva de l’aplicació de les mesures d’estat d’alarma, les biblioteques no estan obertes i, per tant, l’accés a monografies i manuals està limitat als recursos disponibles en línia a les biblioteques de la Universitat.

Preparar problemes i exercicis ja resolts

A més de posar a l’abast de l’estudiantat els exercicis que han de resoldre, és molt aconsellable que disposen d’exercicis semblants que ja estiguen resolts, per tal de disposar d’una orientació en la resolució de la tasca a realitzar com a part de la seua docència.

L’aplicació de ‘tasca’ en l’Aula Virtual de la Universitat permet a les i els estudiants lliurar al professorat l’exercici en el termini indicat, i a aquest li permet recollir els exercicis resolts.

Utilitzar presentacions que incorporen una locució

En moltes assignatures les presentacions que el professorat utilitza en les classes es posen a disposició de l’estudiantat.

En aquesta nova modalitat de docència en línia es pot incorporar una gravació de veu junt a aquestes presentacions que ja estan preparades per a la docència tradicional.

Si per a la seua confecció es fa ús de Power Point, en aquest enllaç es pot accedir a un tutorial Microsoft sobre com afegir una locució a la presentació: http://links.uv.es/tp/pp-locutadas

Vídeo de les classes o resolucions de problemes

Aquest és un pas més en la docència en línia, però no és un pas obligat. Requereix d’una major habilitat i de disposar dels mitjans que permeten la seua gravació amb una certa qualitat de vídeo i àudio.

El SFPiE aconsella al professorat que va a gravar les seues classes o exercicis en vídeo que aquests tinguen una curta durada, atès que s’ha evidenciat una major efectivitat en els continguts breus.

Fer una videoconferència

El vicerectorat d’Ocupació i Programes Formatius, i també el vicerectorat d’Estratègia, Qualitat i Tecnologies de la Informació, aconsellen que aquesta darrera opció, la videoconferència en directe, siga utilitzada en un darrer cas i d’una manera molt justificada.

Per què? Té una explicació tecnològica a nivell de tota Espanya.

La necessitat d’un ús responsable de les xarxes de telecomunicacions per fer front als increments de trànsit de dades

Per què aconsellar que s’use la videoconferència limitadament? La resposta està vinculada a una qüestió tecnològica de la qual molts mitjans de comunicació ja s’han fet ressò: Telefónica assenyala que a Espanya s’ha produït increments de trànsit a través de xarxes IP que s’apropen al 40% i un increment de consum de dades en telefonia mòbil d’un 25%.

L’increment del trànsit de les xarxes està vinculat a l’ús del teletreball, per això els operadors de xarxa Movistar, Orange, Vodafone, Grupo Masmovil i Grupo Euskaltel aconsellen:

  • Descarregar sols els documents i arxius necessaris, i a ser possible fer-ho en les hores de menor trànsit (de 20 a 8h i de 14 a 16h);
  • No enviar fitxers amb elevat pes, ni tampoc correus massius;
  • Fer ús d’eines col·laboratives.

Com a eina col·laborativa, el Servei d’Informàtica de la Universitat de València disposa de l’Aula Virtual de la UV, que serà el principal suport per la docència no presencial.

Aula Virtual com a eina per a la docència no presencial

Des del vicerectorat d’Estratègia, Qualitat i Tecnologies de la Informació destaquen la senzillesa de l’Aula Virtual en el sentit en què, amb l’usuari i contrasenya, el professorat pot accedir a tots els grups assignats en el seu POD.

Juntament amb el SFPiE i el Servei d’Informàtica, els vicerectorats traslladen un conjunt de recomanacions:

  • Primer: preparar els materials que es vol fer arribar a les i els estudiants (apunts, presentacions, exercicis, enllaços a recursos en línia);
  • Segon: publicar els materials a l’Aula Virtual. Per això recomanen crear seccions segons les diferents activitats (teoria, pràctiques, problemes, tutories, seminaris...);
  • Tercer: agrupar el material per temes, d’acord amb la guia docent. S’aconsella crear per a cada tema tres carpetes bàsiques: continguts obligatoris, material complementari i exercicis;
  • Quart: incloure un cronograma en el qual es planifique com seguir els continguts publicats i les dates de cada activitat.

Es pot accedir a informació de suport a Aula Virtual del Servei d’Informàtica en aquest enllaç: http://links.uv.es/AulaVirtualUV

La publicació de contingut de vídeo

Per publicar vídeos de contingut propi, el Servei d’Informàtica recomana la seua publica al repositori Mmedia.

Però també es pot fer ús de xarxes socials de vídeo, com ara YouTube, Vimeo, MS Streams i Dailymotion.

Per optimitzar la xarxa i el seu ús, s’aconsella no superar un tamany de fitxer de 250MB.

En aquest enllaç es pot accedir a consells i recomanacions del Servei d’Informàtica en relació al contingut de vídeo: http://links.uv.es/Mmedia

Com comunicar-se professor-estudiant

És important traslladar a l’estudiantat tota la informació relativa al desenvolupament de la docència d’una manera no presencial. Per fer-ho, l’Aula Virtual ofereix les opcions de fòrums, xats i tasques.

Al fòrum, les preguntes i respostes poden ser seguides per tot el grup de l’assignatura.

El xat permet atendre dubtes en temps real.

Tant el xat com les tasques permeten que els avisos arriben al correu electrònic tant de les i els estudiants com de la resta de professorat sense haver d’entrar cada vegada en Aula Virtual per poder consultar-los.

Per a tutories o treballs en grup es pot fer ús de Microsoft Teams, i per a videoconferències, aconsellades sols quan les altres eines no permeten aconseguir l’objectiu, es pot fer ús de Blackboard.

A més, el servei de correu de la Universitat de València permet el contacte directe. Per això la Universitat de València aconsella a les i els estudiants que facen ús dels comptes de correu electrònic proporcionades per la Universitat, per tal de poder ser identificats i identificades com a membres de la comunitat universitària

___

Aquesta informació ha estat elaborada per l’àrea de comunicació institucional del Gabinet de la Rectora a partir del document del Vicerectorat d’Ocupació i Programes Formatius ‘¿Cómo hacer una transición ordenada a la docencia no presencial? que és accessible en el següent enllaç: http://links.uv.es/EiR0MhG

Informació addicional:

Accés al suport en línia del Servei d’Informàtica de la Universitat de València.

Vídeos explicatius en castellà: http://links.uv.es/X0kqHfs

Vídeos explicatius en valencià: http://links.uv.es/a2WoOdY

Imatges:
Arxivat en:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies