Ambdues entitats treballen per formar, a més d’esportistes, a persones, per la qual cosa suposa un orgull que aquests esportistes quan competeixen amb la universitat també representen els valors que identifiquen al club. Des de la Universitat es reconeix aquest esforç atorgant una sèrie de beneficis als esportistes, tals com a beques per als seus estudis o crèdits acadèmics que els permeten realitzar les seues carreres universitàries, compaginant-les amb l’esport d’alt nivell.

Jugadores de Primera Divisió i internacionals, com Ruth García, Sandra Vilanova, Sandra Paños o Neus Motoso, han participat amb les seleccions de la Universitat alhora que han defensat els colors del Llevant UD Femení mentre han estat cursant els seus estudis universitaris amb ajudes de les beques que la Universitat atorga, i, alhora, s’han proclamat campiones d’Espanya i d’Europa a través del futbol universitari. En l’actualitat, Andrea Palacios, Beatriz Prades i Claudia Jiménez, totes elles jugadores del Llevant UD Femení, competeixen també amb les seleccions de la Universitat. 

A més, la Universitat de València manté una estreta relació amb la seua Selecció d’Handbol, el Llevant UDBM Marni, i el Masclets, la seua secció d’hoquei en cadira de rodes elèctrica.

Entrevistats
JUAN CALVO BORONAT. Seleccionador de vela. Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de València, tècnic esportiu superior de vela i actualment cursant quart de Fisioteràpia a la Universitat. Amb una marcada experiència com a entrenador d’alt rendiment i actualment seleccionador/entrenador de l’equip de vela de la Universitat de València.

Què és el que més et motiva a l’hora d’ensenyar als teus alumnes?
Al final el que un cerca és que la gent agarre interés sobre la vela, en aquest cas. Quan veus que la gent va agafant aquest gust, entenen el que va passant en el vaixell…, açò al final és el que fa que et motives per les coses i que tingues interés a seguir preparant les classes.
Com està vista la vela entre la comunitat universitària?
És escassa, la veritat. Fa uns anys, quan jo vaig començar la universitat, no hi havia ni equip de vela per a anar als autonòmics… I ara ja tenim fins a una Escola Esportiva. Estem a poc a poc ficant la vela en la universitat, a veure si s’aconsegueix motivar a la gent i acostar aquest esport a la comunitat universitària i a tota la població en general. 
Com afronteu la temporada?
Amb nous reptes enguany, pel de l’Escola, que crec que pot ser bastant interessant, per a també traure gent per a la competició interna i per què no, per a l’autonòmic. De cara a l’autonòmic i al Campionat d’Espanya, la mateixa il·lusió que tots els anys, amb ganes d’intentar cercar un altre podi i continuar allà dalt a nivell nacional, i a donar tot el que es puga, com sempre!
Com et sents en ser un dels esportistes premiats?
Content. No m’ho esperava per a res i supose que si donen un premi és perquè s’estan fent bé les coses i a continuar per la mateixa línia, que és l’objectiu i segur que així aconseguim moltes coses grans.

ESTELA BENITA LÓPEZ. Karateka. Llicenciada en Periodisme, locutora de ràdio i dobladora de programes televisius. Filla i germana de grans karateques. Ha representat Espanya en nombrosos tornejos internacionals i el seu recorregut esportiu està encara lluny d’arribar a la seua fi. 

Com et sents en saber que la Universitat t’ha atorgat aquest premi?
Sempre és molt ben rebut aquest tipus de reconeixements, més que res perquè és un reconeixement també al meu esport i li’n fa molta falta. A més és un reconeixement a tot el meu equip de la Universitat, al meu entrenador i, bé, per a mi no només és un premi meu, sinó que és de tots, i molt orgullosa de poder representar-ho en tots els sentits. 
Com afrontes aquesta temporada?
Com sempre, amb moltes ganes. Porte tota la vida, per així dir-ho, i allò bo és que no es perden les ganes, ni la il·lusió. Una temporada més, doncs entrenant dur, dedicant-li molt de temps, molt esforç, però que al final sempre es recompensa, no solament per guanyar o per perdre, sinó perquè dóna molta satisfacció veure que continues fent el que t’agrada i que damunt ho fas amb il·lusió i envoltada de gent estupenda.
Quina és la percepció d’aquest esport entre la comunitat universitària?
Jo crec que…, quant a resultats, quant a reconeixement, poc a poc l’equip de karate de la Universitat de València ha crescut molt, ha tret grandíssims resultats i és un equip, a més, que cada dia té més gent. Gent molt jove, gent molt preparada. 
Com es veu el karate a la Comunitat Valenciana?
A nivell nacional, la Comunitat Valenciana ha anat creixent moltíssim en els últims anys. Hem tingut campions nacionals, internacionals, hi ha una planter meravellós amb xiquets que cada dia trauen millors resultats… Sempre estem en els llocs més alts de la classificació a nivell nacional i és perquè des de la Federació també es fan molt bé les coses i açò es nota amb els resultats. 

NEUS MOTOSO CIFUENTES. Exjugadora de la selecció de futbol femení. Graduada en Magisteri en Educació Infantil per la Universitat de València, i experiència en la docència infantil. Membre de la selecció de futbol femení durant quatre anys i mig. 

Quan va nàixer el teu interés pel futbol? 
Vaig començar a jugar als quatre anys al futbol sala, però sobretot de veure al meu germà. Tinc un germà major que jugava, m’agradava anar a veure’l i des de llavors va sorgir el voler jugar. 
Com a exjugadora de la selecció, què t’enduus d’aquests quatre anys i mig jugant amb l’equip?
M’enduc les experiències, les companyes que he tingut i, sobretot, el creixement que he tingut, tant de persona com de jugadora que he pogut tindre a través de tot aquest temps. 
Com afrontes ara la teua carrera esportiva?
Ara estic jugant a futbol sala, ja no estic jugant a futbol i la veritat que a continuar creixent i a continuar millorant. 
Què sents en saber que la Universitat reconeix la teua carrera esportiva amb aquest premi?
Em vaig sentir contenta i orgullosa d’aquest reconeixement. Durant tot aquest temps, quatre anys en la Universitat i veure que tens un reconeixement d’alguna cosa que has fet perquè t’agrada…

VLADIS NAGIEV. Exjugador de la selecció de voleibol masculí i huit anys practicant el voleibol. Actualment desenvolupa la seua carrera laboral com a financer després d’estudiar Administració i Direcció d’Empreses en la Universitat de València. 

Amb què et quedes després del teu pas per la selecció?
Totes les experiències, tots els viatges, tots els sentiments amb els meus companys…, tot el relacionat amb el món de l’esport i de la competitivitat… Diferents països, diferents cultures de l’esport, de jugar-ho, de viure-ho.
Després dels teus anys d’experiència al costat de la Universitat a nivell competitiu, com veus situat el voleibol dins de la institució acadèmica?
Dins de la Universitat, generalment tots els esports estan vistos com alguna cosa important, realment, no només el voleibol. Després de tot, en la Universitat tracten de donar suport a tots aquells que compleixen objectius, que és una cosa lògica òbviament. 
A dia de hui i després de tot el viscut, com afrontes la teua carrera esportiva?
Ara amb molta tranquil·litat, realment. Ja una vegada que compleixes alguns somnis, doncs ja et comences a dedicar al que va sent el teu futur, que és el laboral. El món del vòlei en aquests moments no et permet viure la resta de la teua vida d’ell, per la qual cosa el meu objectiu ha sigut viure els meus somnis i a partir d’ací dedicar-me al tema laboral.
Com vas reaccionar quan et van comunicar que eres un dels premiats?
Molt afalagat per aquesta oportunitat que m’han donat la Universitat i l’entrenador, estic agraït a tots dos, òbviament. Molt content i molt satisfet, perquè sempre que et reconeixen alguna cosa és molt positiu quant a continuar lluitant pels teus objectius, perquè encara que és tard o d’hora sempre t’arriba algun reconeixement.