Taurons gegants de la família dels otodòntids van poblar els oceans durant uns 60 milions d'anys fins a la seua extinció; entre aquests es troba el popularment conegut “megalodó”, que va arribar a aconseguir 16 m de llargària. El treball premiat en la setzena edició del ‘Premi Internacional d'Investigació en Paleontologia Paleonturologia 18’ analitza les causes del seu gegantisme, que no eren ben enteses fins al moment, perquè es relacionaven amb factors climàtics. No obstant això, un dels resultats rellevants de la investigació és que el gegantisme estaria relacionat amb una endotèrmia (capacitat de regulació per a mantindre la temperatura del cos constant i independent de la temperatura ambiental) regional. Sobre aquest tema cal assenyalar que els otodòntids es consideraven clàssicament organismes ectotèrmics (és a dir, que regulen la seua temperatura corporal a partir de la temperatura ambiental), però el treball premiat presenta evidències que van ser endotèrmics, la qual cosa va poder haver desencadenat el seu gegantisme i permés una manera de vida activa com megadepredadors, semblant al de les orques actuals.

L'estudi presenta diversos mètodes per a investigar el gegantisme (geoquímics, morfològics i biomecànics) i destaca pels seus exhaustius tractaments estadístics de les dades. Una de les aportacions noves consisteix en l'intent d'explicació del cost energètic implicat en la natació d'espècies extintes. El contingut gràfic de l'article també sobreïx en incloure diagrames que permeten pronosticar nivells d'energia (és a dir, d'activitat) a partir de les formes del cos i de les dents. Els resultats obtinguts suggereixen que la hipòtesi actualment acceptada sobre l'evolució de l’endotèrmia regional en els peixos ha de ser revisada.

L'autor de la investigació és Humberto Ferrón, de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i va ser publicat en la revista PLOS ONE. Han format part del jurat els investigadors Maria E. McNamara (University College Cork, Irlanda), Julio Aguirre (Universitat de Granada) i Ainara Aberasturi (Directora del Museu Paleontològic d'Elx) i, en qualitat de secretari, Luis Alcalá (Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis). El Premi està dotat amb 4.500 euros i una edició divulgativa del treball premiat.

Humberto Ferrón forma part del grup d'investigació EVER (Early Vertebrate Evolution Research-lab (http://www.evervalencia.es/), integrat en el Grup de Paleontologia i Biologia Teòrica de l’Institut Cavanilles. La seua especialitat és l'estudi de l'origen i l'evolució primerenca dels primers vertebrats, així com el moment i el ritme de l'aparició dels diferents teixits i estructures esquelètiques. La recerca combina biologia teòrica, paleontologia tradicional i estudis d'anatomia comparada, i biologia del desenvolupament en organismes existents.