L’I2SysBio lidera tres projectes COVID per a obtindre una teràpia contra el coronavirus

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 2 de febrer de 2021
 
Ron Geller

L’investigador en l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (centre mixt Universitat de València-CSIC) Ron Geller lidera tres projectes COVID en el camp de les teràpies relacionats amb antivirals, anticossos i molècules immunomoduladores. Aquestes tres iniciatives, que compten amb un pressupost total de 600.000 euros (230.000 per al grup de l’I2SysBio), formen part dels huit projectes de recerca que investiguen el coronavirus liderats per l’I2SysBio, que han rebut el suport de la Generalitat i del CSIC-CRUE-Santander, i en els quals també participen altres institucions.

“El SARS-CoV-2 ha provocat més de 2 milions de morts i 100 milions d’infeccions en menys d’un any. Ha alterat significativament la nostra forma de viure i ha afectat a tots, des de xiquets menuts fins a gent major. Al laboratori, intentem comprendre millor la immunitat enfront d’aquest virus examinant la neutralització d’anticossos i identificant nous mitjans per bloquejar el virus per utilitzar-lo com a teràpia”, destaca Ron Geller, investigador Ramón y Cajal i cap del grup de Biologia Viral en l’I2SysBio.

El projecte “COVID-19: acció antiinfecciosa i antiinflamatòria de les molècules del paràsit immunomodulador en un format sintètic d’ús segur” és una iniciativa que busca explotar el potencial del paràsit Fasciola hepatica i les seues molècules per modular les rutes d’entrada i les rutes d’inflamació rellevants en COVID-19. En aquest projecte també participen Mar Siles, de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (IRNASA), la Universitat de Córdoba i la Universitat Nacional d’Irlanda, així com el viròleg Rafael Sanjuan de l’I2SysBio.

La iniciativa BlockAce aplica un enfocament multidisciplinari per identificar els inhibidors de la unió i l’entrada del receptor del SARS-CoV-2 mitjançant l’ús combinat dels coneixements de la química mèdica, la biologia química computacional, la biologia estructural i la virologia. També formen part d’aquest projecte María Jesús Pérez, de l’Institut de Química Mèdica (IQM), el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB) i l’Institut de Biomedicina de València (IBV).

“Per a aquests diferents projectes, hem analitzat més de 500 compostos diferents i més de 50 inhibidors basats en proteïnes de nombroses institucions col·laboradores per buscar nous mitjans per bloquejar la capacitat del virus d’entrar a les cèl·lules. A partir d’aquests experiments, hem identificat diversos medicaments candidats prometedors que bloquegen efectivament el virus i no són tòxics per a les cèl·lules”, afirma Geller.

Així mateix, Geller explica que “pel que fa a la comprensió de les respostes dels anticossos, hem examinat l’associació entre la gravetat de la malaltia en pacients hospitalitzats i la capacitat dels anticossos de la sang per bloquejar el virus. A més, hem avaluat fins a quin punt els resultats de les proves ràpides d’antigen, que s’apliquen a gran escala a la població, es correlacionen amb la neutralització d’anticossos necessària per bloquejar eficaçment la malaltia. Finalment, hem examinat si diferents mutacions en la proteïna d’embolcall de SARS-CoV-2 que han aparegut durant la pandèmia redueixen la capacitat dels anticossos en el sèrum d’individus recuperats per bloquejar el virus”.

La majoria d’aquests estudis han fet ús de la tecnologia desenvolupada i optimitzada dins del projecte ANTICOR. Aquest comprèn una plataforma econòmica, ràpida i segura per al cribratge i l’avaluació de tot tipus de compostos que bloquegen l’entrada del SARS-CoV-2, com són fàrmacs antivirals i anticossos.

 

Enllaços projectes:

COVID-19: acció antiinfecciosa i antiinflamatòria de les molècules del paràsit immunomodulador en un format sintètic d'ús segur (uv.es)

BlockAce (uv.es)

ANTICOR (uv.es)