Les espècies pol·linitzadores de la majoria dels cultius de les regions mediterrànies europees encara es desconeixen. En aquest estudi, la primera signant del qual és Sara Rodrigo, investigadora de la Universitat de Castella-la Manxa, i on també participen la Universitat Complutense de Madrid i el Museu Nacional de Ciències Naturals, s’identifiquen 98 espècies d’abelles (Hymenoptera: Apoidea) associades als cultius del meló (Cucumis melo), la síndria (Citrullus lanatus) i l’ametla (Prunus dulcis). Aquest fet demostra que, a més de les abelles mel·líferes, els pol·linitzadors locals poden ser importants en la pol·linització dels cultius.

Aquest procés és important donada l’alta dependència de l’abella mel·lífera per a mantenir la pol·linització dels cultius, si bé l’activitat d’aquests insectes està limitada per l’ús de plaguicides i, a més, la seua densitat compromet el servici de les espècies d’abelles silvestres.

Investigar els diferents tipus d’abelles que visiten les flors dels cultius és un requisit essencial per mantenir un servei de pol·linització d’aquests i per implementar la pol·linització integrada de cultius, un nou concepte que té com a objectiu fer l’ús controlat dels pol·linitzadors silvestres.

“Tant el meló, com la síndria i les ametles tenen pol·len que no és transportat pel vent, fet pel qual depenen en gran mesura dels pol·linitzadors per a la seua reproducció. Per tant, els resultats d’aquests estudis ajudaran a la planificació d’accions de conservació per preservar la diversitat pol·linitzadora en les àrees espanyoles que compten amb aquests cultius, que són de gran importància econòmica a Espanya”, destaquen Jesús Selfa i Miguel Guara, professors del Departament de Zoologia i del de Botànica i Geologia, respectivament, de la Universitat de València.

Els resultats d’aquest treball formen part d’un projecte iniciat en 2013 arran del desenvolupament del Treball Fi de Màster de Sara Rodrigo presentat el desembre de 2012 a la UV, i que va ser codirigit per Selfa i Guara, i per Carlo Polidori, actual investigador de la Universitat de Milà.

Dins els resultats d’aquesta primera recerca, es va publicar un article pioner el 2016 a la revista Entomological Science, on s’analitzava l’entomofauna pol·linitzadora en cultius de meló a l’ambient mediterrani. En aquest article ja s’indicava que totes les abelles no pareixien veure’s afectades de la mateixa manera i es podria pensar que les espècies menys vulnerables podrien suplantar en la funció pol·linitzadora la resta d’espècies, la qual cosa probablement funcionaria només en alguns casos. “Era erroni pensar que si desapareixen unes espècies, es podria apostar per unes altres, sense tenir en compte les interrelacions que es donaven entre elles i respecte a l’entorn on vivien”, apunten Selfa i Guara.

L’estudi ha comptat amb el finançament de la Universitat de Castella-la Manxa, el Fons Social Europeu (FSE) i l’Institut d’Estudis Albacetencs “Don Juan Manuel”.

Articles:

- Sara Rodrigo Gómez, Concepción Ornosa, Jaime García Gila, Javier Blasco-Aróstegui, Jesús Selfa, Miguel Guara & Carlo Polidori (2021): «Bees and crops in Spain: an update for melon, watermelon and almond», Annales de la Société entomologique de France (N.S.). DOI: 10.1080/00379271.2020.1847191

- Sara Rodrigo Gómez, Concepción Ornosa, Jesús Selfa, Miguel Guara & Carlo Polidori (2016): «Small sweat bees (Hymenoptera: Halictidae) as potential major pollinators of melon (Cucumis melo ) in the Mediterranean», Entomological Science, DOI: 10.1111/ens.12168

Peu de foto annex:

(D’esquerra a dreta). Miguel Guara (Departament de Botànica i Geologia de la UV) i Jesús Selfa, del Departament de Zoologia.