A través d’una anàlisi paleobotànica, que mai abans no s’havia fet servir, s’han pogut identificar les cèl·lules vegetals d’angiospermes i coníferes, i detallar el procés mitjançant el qual transformaven aquestes per utilitzar-les com a pigments. Aquestes cèl·lules estaven molt fragmentats i obstruïdes per una substància aglutinant, cosa que indica un procés mecànic de transformació intens mitjançant el qual es produïa una pols fina.

Posteriorment es mesclava amb una substància que no s’ha pogut identificar, encara que es creu que es tractava de greix d’animal o vegetal, amb la qual obtenien una barreja prou gelatinosa perquè aglutinara el pigment. L’article assenyala que, a causa de l’estat de degradació del pigment, és impossible identificar la naturalesa precisa de l’aglutinant, i aquesta potser és la raó que ha allunyat les investigacions anteriors de descobrir o explicar l’existència d’un aglutinant.

La investigació aporta una nova metodologia experimental al sector, les cadenes operatives, amb l’objectiu de, a més de determinar la composició del pigment, esbrinar el procés tècnic d’elaboració de les pintures. D’aquesta manera, fent ús de carbó vegetal de les espècies identificades i mitjançant eines com les que tenien els homes i les dones del neolític, com ara una maça i un morter, l’equip investigador ha pogut reproduir el possible ventall de pigments que feien servir.

Tot i que encara no s’ha confirmat la naturalesa de l’aglutinant, sí que s’han pogut recrear les possibles receptes de les pintures neolítiques. Així, l’abric de les Dogues té dos estils gràfics diferents, que indiquen tot un període de temps, imprecís, de transmissió i reproducció de les tècniques d’elaboració dels pigments.

L’objectiu de recrear aquestes tècniques radica en el fet de documentar els processos de fabricació per acostar-se a la manera com s’ha produït la transmissió del coneixement en les societats neolítiques. Fins fa poc, els pigments negres analitzats en l’àrea de la Valltorta indicaven que havien estat elaborats a base de manganés. Tanmateix, en l’àrea de la Gassulla, dins del mateix parc cultural, i àrea a la qual pertany l’abric de les Dogues, tots els pigments negres analitzats per l’equip investigador estan fets a base de carbó vegetal. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a la combinació de les anàlisis elementals mitjanant l’espectroscòpia EDXRF, que han descartat la presència de manganés, i l’anàlisi microscòpic Raman, que ha confirmat la presència del carbó vegetal.

Així ho explica l’article «Identification of plant cells in black pigments of prehistoric Spanish Levantine rock art by means of a multi-analytical approach. A new method for social identity materialization using chaîne opératoire», publicat en la revista PLOS ONE per Clodoaldo Roldán, Ernestina Badal, Sonia Murcia i Valentín Villaverde, professores i professors de Universitat de València, i per Esther López, del Centre National de la Recherche Scientifique de França. És una investigació emmarcada en el projecte «NEOSOCWESTMED» de la Unió Europea, que es finança a través de fons per a les Marie Curie Actions.

Les cèl·lules que s’han identificat pertanyen a coníferes i angiospermes, però els seus trets són comuns a molta de la vegetació pròpia del neolític llevantí, com és ara l’arboç, el llentiscle, la noguerola, l’aladern, la prunera o el cirerer. És difícil, però, concretar més les varietats. En l’article es detalla la fabricació experimental dels pigments a partir de diferents combinacions del carbó vegetal obtingut de la vegetació esmentada i distints aglutinants. D’aquesta manera, s’ha tractat de reviure la tècnica per comprovar la metodologia que es practicava al neolític, i els resultats contrastats ofereixen resultats similars de pigmentació.

Matèries primeres minerals

Com que els aglutinants que s’hi feien servir “són difícils de detectar amb les tècniques utilitzades, és per això que s’havia pensat que els pigments llevantins estaven elaborats mitjançant una simple mescla de matèries primeres minerals, com l’hematites o el manganés, en aigua”, ha assenyalat l’equip. A més, puntualitzen: “fa molt que s’intenten analitzar els aglutinants amb gran varietat de tècniques, sobretot per cromatografia, i no ha estat possible identificar-los, no tant per la capacitat d’aquestes tècniques, sinó perquè la matèria orgànica està massa degradada,”. Tots coincideixen a destacar que l’enfocament multidisciplinari aplicat a aquesta recerca –l’anàlisi fisicoquímica, l’arqueobotànica i l’arqueologia experimental– ha estat l’element clau que ha permès superar aquestes barreres.

Article:

López-Montalvo E, Roldán C, Badal E, Murcia-Mascarós S, Villaverde V (2017) «Identification of plant cells in black pigments of prehistoric Spanish Levantine rock art by means of a multi-analytical approach. A new method for social identity materialization using chaîne opératoire». PLOS ONE 12(2): e0172225. doi: 10.1371/journal.pone.0172225

Enllaç: http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0172225