El músic de hip-hop Domingo Antonio Edjang Moreno, més conegut com El Chojin, va impartir el 10 de desembre del 2014 una conferència a La Nau, organitzada per l’IDH, per a commemorar l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que se celebra en eixa data. El mes anterior havia rebut el Premi compromís contra la intolerància, ja que una de les principals temàtiques que aborda en la majoria dels seus elapés és la discriminació, el maltractament i la injustícia en general. La lluita contra la violència de gènere i la conscienciació de cara al fenomen de la immigració estan també presents en la seua obra. El Chojin va nàixer a Espanya, però coneix perfectament la problemàtica de la immigració a causa de les seues arrels africanes i ha enarborat en moltes ocasions aquesta causa. Tal com reflecteix en els temes Yo no soy de esos, Mami ,el negro está rabioso o Cara sucia, ell mateix ha patit aquesta discriminació en les seues pròpies carns a causa del color de la seua pell. El 2009 es va convertir oficialment en el raper més ràpid del món en aconseguir un rècord Guinness després de ser capaç de rapejar 921 síl·labes en 60 segons. El 2010 va aconseguir posar la música rap en el Telenotícies de La 2 de Televisió Espanyola, en entonar un editorial rimat en el qual setmanalment el raper oferia la seua visió sobre els esdeveniments d’actualitat. El Chojin escriu poesia, articles i diversos textos. Va ser el presentador del programa setmanal Ritmo Urbano, que La 2 de Televisió Espanyola va dedicar durant quatre temporades a la cultura hip-hop.

La judicialització de la llibertat d’expressió

Com explica la professora Ana Valero, “si es repassen els casos en els quals la llibertat d’expressió ha sigut limitada en els últims anys a Espanya, que en són molts, no és difícil reparar en el fet que, de tots ells, els únics que han derivat en una condemna penal privativa de llibertat han sigut els dels rapers”. Valero els agrupa en tres grans categories en funció del delicte atribuït als autors. En una primera categoria engloba tots els casos en què el motiu de la judicialització ha sigut la suposada comissió del delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos, previst en l’article 525 del Codi Penal. Ací estarien els casos de Javier Krahe (jutjat per un vídeo en el qual ensenya “com cuinar un Crist”, filmat l’any 1977 i que va ser emés el 2004), Rita Maestre (regidora de l’Ajuntament de Madrid, processada per realitzar un acte de protesta a la capella de la Universitat Complutense en el qual es va despullar de cintura per amunt), Abel Azcona (artista plàstic i de performance que va compondre amb 242 hòsties consagrades la paraula “pederàstia”, com una de les seues obres creatives) i Leo Bassi (actor còmic que l’any 2010 va protagonitzar en públic una paròdia de Joan Pau II i va consagrar preservatius que va distribuir al Paranimf de la Universitat de Valladolid).

En un segon grup estarien tots aquells casos en què el delicte d’enaltiment del terrorisme o la incitació a l’odi i la violència són les conductes perseguides, les quals es troben tipificades en els articles 578 i 510 del Codi Penal, respectivament. Ací caldria esmentar el cas dels titellaires que van ser empresonats preventivament perquè en una obra de teatre apareixia un guinyol de drap que exhibia una xicoteta pancarta en la qual es deia: Gora Alka ETA; el del regidor d’Ara Madrid Guillermo Zapata, que va ser jutjat per acudits sobre l’Holocaust o Irene Villa publicats des del seu compte de Twitter en el marc d’un debat sobre els límits de l’humor negre; i el cas de Cassandra, la jove que va publicar en el seu compte de Twitter diversos tuits en to satíric sobre la figura de Carrero Blanco.

A l’enaltiment del terrorisme i la incitació a l’odi en ocasions s’ha sumat el delicte d’injúries a la Corona o injúries a les institucions de l’Estat, com en el cas del director de la revista satírica El Jueves per publicar un article satíric titulat La contínua presència d’antidisturbis acaba amb les reserves de cocaïna a Catalunya.

Però els casos en els quals els suposats autors dels delictes imputats són rapers, insisteix la professora Valero, són els únics que han sigut finalment condemnats penalment pels tribunals. En primer lloc, recorda, ens trobem amb el cas del raper Valtonyc, que ha sigut condemnat a tres anys i mig de presó per haver comés, segons el Tribunal Suprem, els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona a través de les lletres de les seues cançons publicades en Youtube amb missatges com “en el palacio del Borbón, Kalashnikov”, “un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado o siempre queda esperar a que le secuestre algún GRAPO” o “que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada”, entre altres.

Pels mateixos delictes ha sigut condemnat a dos anys de presó per l’Audiència Nacional el també raper Pablo Hasel, a qui aquest òrgan judicial li aplica la doctrina Valtonyc pel contingut de 64 missatges publicats en Twitter i una cançó en YouTube que inclouen frases com: “Si tanta monarquía quiere el pueblo como dicen los tertulianos mercenarios, que suelten a la familia real sin escoltas por nuestras calles”, “La Guardia Civil, como hasta el tribunal europeo ha dicho, ha torturado”, “la policía asesina con total impunidad”, “Las manifestaciones son necesarias pero no suficientes, apoyemos a quienes han idos más allá”.

També està el cas del raper César Strawberry, condemnat pel Tribunal Suprem a un any de presó per diversos comentaris que va publicar en el seu compte de Twitter en els quals ironitzava amb la tornada d’ETA i els GRAPO. Entre els quals es poden esmentar: “El fascismo sin complejos de Esperanza Aguirre me hace añorar hasta los GRAPO”, “Cuántos deberían seguir el vuelo de Carrero Blanco”, “Ya casi es el cumpleaños del Rey. ¡Qué emoción! (le voy a regalar) un roscón-bomba”, “A Ortega Lara habría que secuestrarle ahora”, “Street Fighter, edición post ETA: Ortega Lara versus Eduardo Madina”.

I, finalment, recorda Valero, la condemna per part de l’Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó dels dotze integrants de la banda de rap La Insurgencia, pel delicte d’enaltiment de terrorisme en el qual, segons aquest tribunal, incorrien les lletres de les seues cançons. En aquestes es poden escoltar frases com: “Yo soy un romántico de la lucha armada, chico, te lo explico, revolución o nada”, “Somos comunistas, no librepensadores, contra los opresores violencia legítima”, “Mis héroes no son capos, mis héroes son GRAPOS, lánzame el tirito que yo no entro al trapo”, “Somos el vuelo de Carrero, el deseo de un golpe certero”.