Des del 13 al 22 de gener, experts del CERN imparteixen classes teòriques i pràctiques a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València a 56 alumnes seleccionats. A l'agenda figuren els canvis en els sistemes d'adquisició de dades dels experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) per a preparar l'al·luvió de dades previst al LHC d'Alta Lluminositat, el 2027, que preveu multiplicar per 10 les dades obtingudes en el major accelerador de partícules del món. El CIEMAT col·labora amb l'organització de l'escola.

Els experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons són grans dispositius que registren les col·lisions entre partícules subatòmiques produïdes al seu interior per a estudiar els components de la matèria que forma l'Univers. En l'actualitat tenen lloc 40 milions de col·lisions per segon en els grans experiments com ATLAS, un gegant de 45 metres de llarg i 25 de diàmetre. Davant la impossibilitat de registrar totes les col·lisions, els experiments compten amb complexos sistemes d'adquisició de dades i trigger, un mètode que selecciona només les col·lisions d'interés per a la Física.

La renovació del LHC, el denominat LHC d'Alta Lluminositat, incrementarà notablement el nombre de col·lisions. Els experiments esperen obtindre fins a 10 vegades més dades, un gran repte per als sistemes d'adquisició i trigger. Segons Alberto Valero Biot, membre del grup de l’IFIC (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC) que desenvolupa la nova electrònica d'un dels subdetectors de l'experiment ATLAS i organitzador de l'escola, això requereix passar dels 160 gigabits per segon dels actuals sistemes electrònics de lectura a 40 terabits per segon. “Es tracta de canviar un sistema basat en estàndards dels anys 90 per un altre amb tecnologia del segle XXI”, resumeix.

Aquest nou sistema d'adquisició de dades per al LHC d'Alta Lluminositat està basat en l'estàndard ATCA (Advanced Telecommunications Computing Architecture), que s'utilitza en la telefonia mòbil actual. Suposa multiplicar per 100 l'amplada de banda de lectura de dades “sense incrementar el volum d'electrònica”, recalca Valero. El grup de l’IFIC és un dels més importants en l'experiment ATLAS, una col·laboració de més de 3.000 científics de tot el món, amb àmplia experiència en el desenvolupament i operació dels sistemes d'adquisició de dades actuals, per la qual cosa l'elecció del CERN per a celebrar aquesta escola a València no és casual. En l'organització col·labora també CIEMAT, centre de recerca espanyol que participa en l'experiment CMS.

Durant els 10 dies que dura l'escola, experts del CERN imparteixen classes teòriques i pràctiques als 56 alumnes seleccionats a partir de 160 sol·licituds rebudes d’arreu el món. A més de físics i enginyers dels experiments del LHC, hi participen investigadors d'altres experiments com el telescopi espacial IXPE (NASA), el detector de neutrins JUNO (Xina), l'observatori de raigs còsmics Pierre Auger (Argentina) o la Font d'Espal·lació Europea (ESS). D’entre les pràctiques s’hi realitzen exercicis de programació, electrònica digital, detecció amb material centellejant o ús de GPUs, el tipus de computació utilitzada en Intel·ligència Artificial. També hi ha prevista una visita a l’IFIC per als participants de l'escola dijous 16.

És la primera vegada que aquesta escola se celebra a Espanya, després de les edicions de Regne Unit, Àustria, Països Baixos, Israel, Brasil, Hongria, Grècia, Polònia, Itàlia i Turquia. L'esdeveniment compta amb finançament de l’IFIC, el Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la Facultat de Física de la Universitat de València i de la pròpia Universitat, a més de CIEMAT.

La inauguració, celebrada aquest 13 de gener, ha comptat amb la presència de Nuria Rius, directora de l’IFIC, i Luca Fiorini (izquierda en la mesa) i Alberto Valero (derecha), dos de los organitzadors de l’escola de l’IFIC.