La trobada, titulada Oportunitats Físiques amb una nova visió de l'Univers: el radiotelescopi SKA, està orientada a potenciar la relació entre SKA i diferents disciplines científiques, com l'Astrofísica, la Astrobiologia i la Física de Partícules i Astropartícules. L’IFIC i l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València estan implicats en el projecte.

El Square Kilometre Array (SKA) és un gran projecte internacional per a construir el major radiotelescopi del món. Està compost per milers d'antenes distribuïdes en distàncies de fins a 3.000 quilòmetres, l'àrea col·lectora total dels quals serà equivalent a un quilòmetre quadrat. El SKA no és un únic telescopi, sinó una col·lecció de telescopis, anomenats array (matriu), distribuïts al llarg de grans distàncies i connectats per interferometria. La seua construcció està prevista en dues fases: SKA1, a Sud-àfrica i Austràlia, i SKA2, la qual s'estendrà a altres països del continent africà i expandirà la component australiana.

Considerat com a Projecte de Referència en el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca (ESFRI, per les seues sigles en anglès), el SKA durà a terme ciència transformacional per a millorar el nostre enteniment de l'Univers i les lleis fonamentals de la física, observant el cel amb un detall sense precedents i traçant un mapa celeste centenars de vegades més ràpid que qualsevol instal·lació actual. A més, aportarà informació única sobre les anomenades ‘edats fosques’ de l'univers, període caracteritzat per l'absència de fonts individuals de llum previ a l'etapa de reionització i una de les etapes més desconegudes en l'evolució del nostre univers.

D'ací l'interès que el projecte té per a la comunitat científica de física de partícules, i per tant per al IFIC, en la col·laboració científica del qual participa aquest centre mixt de la Universitat de València i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. SKA proporcionarà noves dades sobre la naturalesa de les misterioses matèria i energia fosques, que formen més del 95% de l'univers però que segueixen sent desconegudes per a la ciència. En aquest sentit, SKA complementarà altres cerques de matèria fosca que es realitzen directament en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, o de forma indirecta mitjançant telescopis de neutrins com ANTARES/KM3Net, tots dos amb participació de l’IFIC.

SKA farà també mesures de cosmologia que serviran per a establir la massa dels neutrins, camp on l’IFIC treballa en experiments com ara T2K, DUNE o NEXT. A més, estudiarà púlsars i forats negres, aportant noves dades a les teories que tracten d'unificar la gravetat amb la resta de forces de l'univers.

L'objectiu principal d'aquesta reunió és maximitzar la interrelació entre SKA i les comunitats de recerca espanyoles més enllà de la radioastronomia. En particular, participaran experts en partícules, astropartícules, ciències planetàries, astrobiologia i cosmologia -indica l'organitzadora, Olga Mena, investigadora de l'Institut de Física Corpuscular associada al grup de treball dedicat a la Cosmologia en SKA.

Per la seua banda, Lorda Verds-Montenegro, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i coordinadora de la participació científica, tecnològica i industrial d'Espanya en SKA, ha assenyalat que Espanya s'ha anat posicionant per a aconseguir el màxim retorn científic, industrial i tecnològic d'un projecte transdisciplinar com el SKA. Aquesta reunió és clau per a identificar les sinergies en la comunitat científica espanyola i enfortir-les.

El IAA i l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València són, a més, membres del SKA Communications and Outreach Network (SKACON), xarxa que s'encarrega de les activitats de divulgació i difusió del projecte SKA, la coordinació espanyola del qual es du a terme a través de la Xarxa d'Infraestructures d'Astronomia (RIA), orquestrada pel catedràtic d'Astronomia de la Universitat de València Vicent Martínez i patrocinadora d'aquest congrés.

Encara que la participació en SKA de la ciència i la indústria espanyoles és activa, no som encara un país membre de ple dret en aquest consorci -comenta José Carlos Guirado, director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i vocal de la RIA. no obstant açò les perspectives són bones i esperem que aquesta reunió contribuïsca a impulsar el reconeixement de SKA com una prioritat en les polítiques científiques -conclou.

En aquest sentit, la Secretària d'Estat, Carmen Vela, s'ha compromès a donar suport a SKA i a contribuir al fet que Espanya siga reconeguda com a membre de ple dret del projecte. Espanya està preparada científica i tecnològicament per a formar part d'aquesta iniciativa, i la seua indústria també –ha assenyalat.

Actualment, 25 físics espanyols participen en els grups de treball científics de SKA, i 20 institucions i companyies contribueixen amb els consorcis internacionals per al seu disseny. En 2016, un informe de la Secretaria d'Estat va avaluar positivament la plena participació d'Espanya al SKA. A açò li han seguit negociacions amb la Junta Directiva del SKA per a trobar la millor manera que Espanya entre a formar part de SKA com a Membre de Ple Dret.

El congrés té lloc en el Saló d'Actes de l'Edifici d'Instituts del Parc Científic.