La recerca parteix de la reducció o pràctica desaparició de restriccions a les caixes d’estalvis per a obrir sucursals en altres regions, des del començament de la bonança econòmica i que es va produir fins a l’any 2008. Aquest fenomen de desregulació es va estendre per tota la geografia espanyola, i en el cas d’aquest estudi, se centra a estudiar l’impacte de l’expansió en àrees geogràfiques diferents a les originàries de les caixes d’estalvi. 

L’augment del nombre de sucursals, segons els investigadors, “més que generar efectes positius a través d’una major competència en el sector bancari, diversificar la inversió i reduir el risc o major mobilitat de capitals, entre altres factors, hauria contribuït al fet que l’expansió econòmica tinguera bases més febles en termes productivitat i pitjor assignació de recursos”, afirma José Manuel Pastor, professor titular d’Anàlisi Econòmica de la Universitat, investigador de l’IVIE, i un dels autors del treball. 

Les causes d’aquesta feblesa, apunten els investigadors estan en la inversió per a crear les noves sucursals en províncies diferents a les d’origen, amb el que es va donar “una pitjor assignació de recursos, projectes amb riscos mal avaluats per part de caixes amb menys informació local i la necessitat de créixer ràpidament en nous mercats poc coneguts”, segons Pastor, qui també és degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. “Amb l’arribada del boom, les conseqüències van ser molt greus tant per a Espanya i les seues províncies com per a les pròpies caixes”, remarca. 

El treball ara publicat destaca el “paper clau” que les caixes d’estalvi tenen, i el que han jugat en la profunda crisi de l’economia espanyola iniciada fa quasi una dècada i els efectes de la qual continuen sent molt profunds. La presència de caixes d’estalvi durant aquesta fase, a més, va provocar una concentració de les mateixes en les regions més pròsperes econòmicament. 

“L’anàlisi dels efectes de la liberalització geogràfica de les caixes a Espanya és important de cara a tractar d’evitar casos similars en el futur, dissenyant regulacions (o desregulacions) del sector financer que siguen apropiades. Per exemple, el cas de les caixes mostra que determinades desregulacions en certs àmbits poden necessitar de major regulació o millor supervisió en altres aspectes perquè donen bons resultats”, conclou José Manuel Pastor. 

Segons es destaca en la recerca, la funció de les caixes d’estalvi durant la desregulació bancària solament ha sigut estudiat fins ara a Estats Units, i amb resultats no concloents, mentre que en el cas europeu no ha rebut la mateixa atenció. 

L’article publicat per José Manuel Pastor, José Manuel Pavía, Lorenzo Serrano i Emili Tortosa-Ausina, Rich regions, por regions and bank branch deregulation in Spain, combina el coneixement aportat per professionals d’àrees com a economia regional; tècniques estadístiques de diferents àrees d’Economia; regulació bancària i les seues institucions; així com economia bancària i del creixement. 

A més, ho fa utilitzant tècniques economètriques que permeten considerar la possibilitat que els efectes d’una mesura de política econòmica no siguen uniformes, sinó que puguen variar segons les característiques de les diferents províncies en termes de desenvolupament econòmic. 

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Ministeri d’Economia i Competitivitat, la Universitat Jaume I, la Generalitat Valenciana a través del programa PROMETEU, així com la FUNCAS (Fundació de les Caixes d’Estalvis). 
 

Article: 
Pastor, J.M., Pavia, J.M., Tortosa-Ausina, E., Serrano L. (2016): “Rich regions, poor regions and bank branch deregulation”, Regional Studies, pp. 1-17.
http://dx.doi.org/10.1080/00343404.2016.1237021