En aquesta jornada, coordinada pel professor de la Universitat de València Tobies Grimaltos, diversos especialistes s’encarregaran de presentar visions detallades sobre parcel·les ben significatives de l’obra de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

Com recorda el professor Ferran Carbó, director de la Càtedra, “Joan Fuster fou un cas modèlic d’escriptor vocacional, que va saber convertir en professió una profunda pulsió personal a comunicar-se per mitjà de l’escriptura. El resultat de la seua intensa dedicació foren desenes de llibres, centenars d’articles apareguts en diversos periòdics al llarg d’una trentena d’anys, un seguit d’anotacions diàries –només en part conservades–, milers de cartes i de fitxes de treball…”.

La Càtedra Joan Fuster dedica periòdicament aquestes jornades a l’estudi, la revisió i el debat sobre aspectes específics de l’obra fusteriana, la seua personalitat i les matèries que ocuparen en un moment o altre un àmbit i una funció centrals en les seues reflexions. “Deia C.S. Peirce, el pare del pragmatisme, que el dubte –explica el professor Carbó– és el motor de la recerca, de la indagació. Fuster és un exemple palés de la veritat d’aquest dictum. Tot i el seu proclamat, difós i reiterat menysteniment de la filosofia –que en realitat era només el menyspreu d’un cert tipus de metafísica abstrusa i doctrinal–, Fuster va ser un pensador, un indagador d’abast ampli i pràctica constant. Si Hegel no, Montaigne sí. L’escepticisme raonable de Fuster, la seua ànsia de trobar i trobar-se, l’empenyien de manera contumaç a pensar i repensar, a indagar sobre totes les coses. Si la filosofia no, el pensament sí, i els seus assajos en són una mostra sempre viva i vívida”.