L’investigador Andrea Bombi situa les primeres representacions líriques de València al final del segle XVII

 
Andrea Bombi, professor titular i investigador del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.
Andrea Bombi, professor titular i investigador del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.

Andrea Bombi, professor titular del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, ha avançat almenys a l’últim quart del segle XVII les primeres representacions de teatre líric a València. Les millor documentades són dues produccions lligades a l’Acadèmia de València: la reposició, el 1690, de La fiera, el rayo y la piedra de Calderón; i Aire, tierra y mar son fuego, de José Ortí i Moles, representada a 1682.

A més, l’investigador de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació recorda que l’Acadèmia de València, almenys des del 1691, va anar produint festes teatralitzades amb música assimilables al teatre líric. En aquest sentit, Andrea Bombi considera que la localització d’un llibret que documenta la representació a València de l’obra L’entrada de Bacus a Tebes, el 6 de febrer de 1705, en absolut identifica la primera representació de teatre líric a València, com es va difondre a mitjans d’abril arran d’una investigació de Neus Pascual, catedràtica en el Conservatori Superior de Música de València.

L’expert de la Universitat de València recolza la seua tesi en què també el filòleg Pasqual Mas i Usó reconstrueix en la seua tesi doctoral (1993) la genealogia d’aquestes festes “asarsuelades” a partir almenys del 1685. A més, recorda Bombi, l’erudit Arturo Zabala inclou aquests episodis entre les manifestacions de teatre musical anteriors a les produccions d’òpera italiana de Francesco Corradini, tant al Palau Reial com al teatre de l’Olivera de València, entre el 1728 i el 1731.

Segons el professor de la Universitat de València, la localització de L’entrada de Bacus a Tebes “és una fita important i útil per completar un quadre històric ja reconstruït en les seues línies mestres”, i proporciona “un document més de la difusió del teatre líric hispà, ben assentat a la Península des de mitjan segle XVII”. No obstant això, “relacionar, com fa Pascual, aquesta producció amb la recepció a València del teatre musical italià només crea confusió”, en tractar-se de dos fenòmens ben diferents. En aquest sentit, conclou l’especialista, “interpretar les fonts en quadres coherents és més important que establir aquesta o aquella fita cronològica”.

Andrea Bombi considera que una troballa d’aquesta rellevància s’hauria d’haver difós en l’àmbit científic prèviament als mitjans de comunicació, contrastant més pausadament amb la investigació produïda pel personal especialista en musicologia i filologia dels últims 20 anys, per tal de poder completar el àmbit teatral valencià dels segles XVII i XVIII.

 

Peus de fotografia:

Portada del manuscrit valencià de l’obra La fiera, el rayo y la piedra de Calderón. Font: Biblioteca Nacional de España.

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies