«El tractament amb el robot ha reduït significativament la quantitat de virus, amb uns percentatges d’eliminació que van des del 99,96% en la taula de despatx, fins al 100% en la taula auxiliar i el sòl», explica Jesús Rodríguez. El robot germicida Conga Apolo utilitza UV-C en baixa potència i una nebulització d’ozó per sota de 0,1 mg/m³, quantitats justes per a desinfectar de manera eficaç sense perjudicar la salut i sense la presència de personal qualificat. L’empresa valenciana CECOTEC destaca que es tracta d’un robot que desinfecta amb les màximes garanties tot tipus de negocis, instal·lacions o centres de treball i que ho fa de manera ràpida, fins a 75m² en una hora, la qual cosa permet la ràpida reutilització dels espais en un temps mínim.

Els virus humans només es poden utilitzar en la recerca dins les cabines de laboratori amb un nivell de seguretat 2 per a microorganismes potencialment patògens, és per això que Jesús Rodríguez proposà utilitzar com a organisme model un virus de bacteris o bacteriòfag (concretament el bacteriòfag m13, que infecta especialment Escherichia coli) i que és innocu per a la salut humana i que, per tant, permet ser utilitzat amb major seguretat.

Per a l’estudi de verificació, l’equip d’investigació diposità grans quantitats del virus bacteriòfag en diferents superfícies (sòls, taules, tauletes i interruptors) i comprovà si el robot de CECOTEC era capaç o no d’inactivar els virus. Després del pas del robot es prengueren mostres de les zones on s’havien dipositat els virus i al laboratori es comprovà si els virus tenien capacitat de seguir infectant mitjançant la tècnica de plaqueig i recompte de clapes, és a dir, les zones que es formen sobre un cultiu de bacteris en una placa de Petri que es produeixen per l’activitat dels bacteriòfags. El resultat de l’estudi demostrà que el robot és capaç de disminuir en més del 99,9% el nombre de clapes, és a dir, el nombre de virus infectius, respecte a la mostra prèvia al pas del robot.

Jesús Rodríguez Díaz és investigador Ramón y Cajal en el Departament de Microbiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i forma part de l’equip d’investigació d’infeccions gastrointestinals de la Universitat de València i també és investigador de l’INCLIVA. Recentment ha dut a terme un estudi serològic amb rotavirus, un dels virus que causa la diarrea infecciosa, i és el responsable del desenvolupament de la vacuna enfront de la COVID-19 de la qual la Universitat de València ha registrat una sol·licitud de patent.