Investigadores conclouen que treballant l’empatia en adolescents es preveuen comportaments delictius

 
Anna Llorca Mestre y Elisabeth Malonda Vidal

Anna Llorca, Elisabeth Malonda i Paula García, investigadores del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València, conclouen que la gestió de les emocions en adolescents és important per a poder controlar el comportament agressiu, i així dominar la potencial delinqüència. La recerca, publicada en dos articles, apunta que cal introduir als centres educatius programes d’intervenció que fomenten l’habilitat d’autogestionar aquests estats emocionals.

La investigació compara un marc emocional concret (el conjunt format per la ira, l’ansietat, la depressió i la inestabilitat emocional) entre un grup de joves adolescents que tenen antecedents delictius i un grup que no en tenen. Les tres investigadores de la Facultat de Psicologia conclouen que hi ha una forta relació entre la inestabilitat emocional i la ira en ambdós grups, però només el conformat per infractors canalitza aquestes emocions cap a l’agressió. 

Els diferents estats emocionals analitzats són, segons la recerca, “més senzills i lineals en el grup de joves no infractors, mentre que la relació entre la inestabilitat emocional i la ira o l’ansietat és més complexa en el cas dels agressors”, expliquen Llorca, Malonda i García. Asseguren que els resultats de la recerca mostren la diferent funció de la ràbia entre el grup de delinqüents i el de no delinqüents. Els primers modulen l’agressivitat física i verbal, la qual porta a la delinqüència, a partir de la ràbia. 

En els articles publicats en les revistes The European Journal of Psychology Applied to Legal Context i Psicothema, les expertes també inclouen la variable del gènere, i diferencien en cadascun dels grups les respostes de xiques i de xics. L’única variable que presenta una desviació és la depressió, més habitual en les joves, tant delinqüents com no delinqüents.
 
En aquest sentit, Anna Llorca, Elisabeth Malonda i Paula García indiquen que cal la inclusió de plans d’intervenció als instituts, per a proporcionar eines amb les quals es puguen controlar aquestes emocions i evitar possibles actituds problemàtiques. Les investigadores de la Universitat de València també consideren que l’empatia és una font motivadora de comportaments més tolerants en l’àmbit social, i una eina potent per a poder controlar sentiments com la ira, la depressió i l’ansietat.  

Metodologia
L’estudi s’ha realitzat amb 440 persones entre 15 i 18 anys, dividides en dos grups iguals, formats per delinqüents i no infractors. Les persones pertanyents al primer grup provenen de 4 centres correccionals valencians i les del segon estan escolaritzades en centres públics i concertats de l’àrea metropolitana de València. Els delictes tractats són violència verbal contra els mentors, danys a propietats privades, delictes contra la salut pública i atemptats contra l’autoritat. 

El programa ha consistit en la realització d’uns qüestionaris de forma voluntària i anònima d’uns 50 minuts de durada en què les expertes han utilitzat eines per a avaluar comportaments relacionats amb les emocions esmentades. Les psicòlogues remarquen que aquest instrument ha posat de manifest la manca d’autocontrol en determinades situacions socials que experimenten els joves. 

Articles:
-    Llorca Mestre A., Malonda E., Samper-García P: «Depression and aggressive behaviour in adolescents offenders and non-offenders». Psicothema, 2017 maig; 29(2):197-203. DOI: 10.7334/psicothema2016.276   

-    Llorca-Mestre, A., et al. «Prosocial reasoning and emotions in young offenders and non-offenders». The European Journal of Psychology Applied to Legal Context (2017), http://dx.doi.org/10.1016/j.ejpal.2017.01.001

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies