El sexisme, els mites de l'amor romàntic i la violència de parella offline són indicadors que poden predir la violència online en adolescents, segons apunta un estudi dut a terme per les investigadores del Grup LISIS María Jesús Cava i Sofia Buelga, de la Universitat de València; Belén Martínez Ferrer, de la Universitat Pablo de Olavide; i Laura Carrascosa, de la Universitat Internacional de València. La investigació, publicada en la revista Computers in Human Behavior, demostra també que la prevalença del cibercontrol és major que la ciberagressió entre les parelles joves.

En l'estudi s'han analitzat tres aspectes relacionats amb la ciberviolència en parelles adolescents. En primer lloc, la prevalença d'aquesta tipus de violència; en segon terme, les diferències en sexisme, mites de l'amor romàntic i violència offline de parella en funció del grau de ciberagressió i cibercontrol, en xics i xiques; i, finalment, el pes d'aquestes variables en la predicció de la ciberviolència i de parella i el cibercontrol en adolescents.

Respecte de la prevalença, segons assenyala l'estudi, els xics que agredixen online amb major freqüència a les seues parelles són més sexistes i cometen més actes de violència de parella en l'àmbit offline, per la qual cosa s'evidencia la continuïtat entre els dos contextos. En el cas de les xiques, s'observa que aquelles que cometen més conductes de ciberviolència cap a les seues parelles s'identifiquen en major grau amb els mites de l'amor romàntic, són més sexistes i cometen més conductes de violència verbal i relacional cap a les seues parelles en l'àmbit offline.

Els resultats de la investigació també constaten diferències de gènere en les variables que prediuen la participació com agressor en conductes de ciberviolència de parella. Els mites romàntics de l'amor van ser un important predictor del cibercontrol i la ciberagressió en les xiques, però no en els xics. “Aquests resultats suggerixen que les adolescents que creien més en els mites d'amor romàntic, incloent mites com l'associació entre el control i l'amor, l'existència d'un únic i vertader amor o l'omnipotència de l'amor podrien utilitzar aquestes creences per a justificar i legitimar el cibercontrol i la ciberagressió cap a les seues parelles”, subratllen les investigadores. “No obstant això, en el cas dels xics, encara que aquells que agredixen en l'àmbit online a les seues parelles s'identifiquen habitualment amb els mites de l'amor romàntic i són més sexistes que els adolescents que no agredixen a les seues parelles, és el fet d'haver agredit a la parella en l'àmbit offline el principal indicador per a predir que també cometran conductes de ciberviolència i cibercontrol”, afigen.

Troballes importants per a la prevenció de la violència en parelles adolescents

Els resultats d'aquest estudi llancen informació nova per al disseny de polítiques públiques i programes d'intervenció orientats a previndre la violència en parelles adolescents. En primer lloc, mostren que la violència en aquestes parelles implica tant la interacció tradicional com el món virtual de l'adolescent i que un aspecte bàsic en aquest tipus de violència són les conductes de control. Un segon aspecte és la importància de creences que es transmeten en el procés de socialització en la ciberviolència de parella i com aquestes es transmeten de manera diferent en xics i xiques. “Així, les xiques que agredixen a les seues parelles de manera telemàtica semblen identificar-se més amb els mites de l'amor romàntic en els quals les conductes de gelosia i les discussions s'interpreten com una expressió d'amor. És probable que les xiques que assumixen aquests mites demanden a les seues parelles aquestes ‘proves d'amor’, per la qual cosa es reforcen aquests mites en l'àmbit de les primeres relacions afectives. És molt important treballar en aquest camp tant amb ells com amb elles”, expliquen les autores de l'estudi.

En vinculació a aquest resultat, una altra de les principals aportacions de l'estudi ha sigut constatar que les xiques que exercixen la ciberviolència cap a les seues parelles també han assimilat en major mesura el sexisme”. En paraules de les investigadores, “els resultats mostren que les xiques que agredixen i controlen a les seues parelles en l'àmbit online estan més d'acord amb el sexisme, en el sentit que consideren que els xics són superiors a les xiques en alguns aspectes, la qual cosa justifica la dominància masculina, i la creença que elles són més idònies per a aquells aspectes que tradicionalment es consideren femenins com les cures, les relacions, de manera que implica el paternalisme protector, la idealització de les dones i el desig per les relacions íntimes”.

Per què aquestes adolescents que estan més d'acord amb el sexisme i assumixen els mites de l'amor romàntic controlen i agredixen les seues parelles a través d'internet i les xarxes socials? “En el cas dels mites, perquè les seues conductes es justificarien en el marc d'aquest model en el qual control i gelosia s'associa amb l'amor. En el cas del sexisme, no hi ha estudis sobre aquest tema, però podria ser que l'adolescent en certa manera es rebel·lara davant aquest sistema de relacions o que es trobara immersa en relacions ‘tòxiques’”, destaquen les autores, que consideren “molt necessària” la continuïtat d'investigació sobre el tema.