El congrés compta amb el suport d'un comité científic format per 175 especialistes en diferents camps de la paleontologia i procedents de diverses nacionalitats. S'ha superat el número de l'edició celebrada al desembre de 2018.

Aquest projecte, pioner en l'àrea de paleontologia, ha sigut concebut i organitzat per un equip d'investigadors, estudiants de doctorat i estudiants de màster procedents de diverses institucions, com la Universitat de València, l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, el Museu Paleontològic d'Alpuente, el Museu Valencià d’Història Natural i la UNED. A més, cal sumar-los altres institucions internacionals entre els organitzadors com el Museo de la Plata, el CONICET, l'Institut d'Investigacions en Paleobiologia i Geologia (IIPPG) i el Museo Paleontológico Egidio Feruglio de l'Argentina; les universitats de Bristol i Bath d’Anglaterra; i la Universitat de Tessalònica de Grècia. La pròpia Universitat de València va posar a disposició les infraestructures i el suport informàtic per a allotjar el congrés.

Així mateix, la iniciativa compta amb el suport d'una vintena de patrocinadors, entre els quals es troben el Museu d’Història Natural de la Universitat de València, societats paleontològiques com la Sociedad Española de Paleontología (SEP) i la Paleontological Society, o altres institucions com Transmitting Science i el propi Màster Interuniversitari de Paleontologia Aplicada de les Universitats de València i Alacant.

L'objectiu principal del ‘2nd Palaeontological Virtual Congress’ era oferir una plataforma amb abast internacional per a la difusió dels resultats de les seues investigacions paleontològiques a grups d'investigació amb recursos limitats. Aquesta iniciativa a més pretén abordar un problema que existeix amb els congressos tradicionals, l'existència d'un biaix de participació que afavoreix a investigadors de països rics amb bon finançament de la ciència, en detriment d'aquells procedents de països en vies de desenvolupament. Prova d'això és l'alt grau de participació provinent de països de Sud-amèrica, Àfrica, Orient Mitjà i Europa de l'Est. Unes altres dels avantatges d'aquesta mena de congressos són la disminució de la petjada de carboni i, especialment en aquests dies, la pràcticament nul·la interacció física entre participants, però no impedint la col·laboració entre ells.

El comité organitzador del ‘2nd PVC’ va apostar des de la primera edició per una manera d'aprofitar les possibilitats que brinden els fòrums online hui dia, però mantenint al seu torn l'essència dels congressos científics com a espais de discussió i difusió de la investigació. De fet, el propi funcionament del congrés en si és nou: els participants disposen d'una plataforma online, creada expressament per a la realització del congrés, per a penjar els seus treballs i així posar-los a la disposició de la resta d'assistents, ja siga en forma de presentació de diapositives, pòster científic o vídeo.

Els assistents van tindre la possibilitat de realitzar una visita virtual al Museu d’Història Natural de la Universitat de València i de submergir-se en un viatge arrere en el temps gràcies a l'eixida de camp virtual que ha sigut gravada en el GEOPARC Bletterbach d'Itàlia. La paleontologia és una branca de la ciència que inclou una gran quantitat d'àrees de coneixement i metodològiques, per això i amb vista a abastar el màxim possible, aquest congrés s'ha organitzat en quatre sessions temàtiques generals (Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic i Paleontologia General).

Una altra de les novetats va ser la realització de cinc tallers específics que inclouen temàtiques com a educació i paleontologia, insectes fòssils, palinologia, evolució de la vida a les illes i una sessió temàtica dirigida a joves investigadors.

Segons els organitzadors, en un món cada vegada més connectat, en el qual les xarxes socials són conductors principals de l'opinió pública, i davant l'auge dels formats científics de lliure accés que cada vegada compten amb més suports, aquest tipus d'iniciatives contribueixen a una major obertura, transparència i accessibilitat de la ciència, tant al públic general com entre els propis especialistes. Al mateix temps, donada l'excepcionalitat sanitària actual, aquest tipus de congressos augmentaran en un futur. “És més, aquesta progressiva obertura de la ciència des dels seus foscos orígens fins als moviments en favor del lliure accés sembla ser la tendència dominant dels últims anys i en el futur pròxim; i en aquest context de la nova era de la ciència, la paleontologia no pot ni deu quedar-se arrere”, afigen.