Investiguen l’existència d’un nucli de virus comú en la boca humana

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 6 de juliol de 2018
 
(D’esquerra a dreta). El catedràtic de Genètica de la Universitat de València Andrés Moya i l’investigador postdoctoral Vicente Pérez Brocal.
(D’esquerra a dreta). El catedràtic de Genètica de la Universitat de València Andrés Moya i l’investigador postdoctoral Vicente Pérez Brocal.

El catedràtic de Genètica de la Universitat de València Andrés Moya i l’investigador postdoctoral Vicente Pérez Brocal han conclòs que les comunitats víriques que s’allotgen en la boca humana són similars, independentment de factors geogràfics, sociodemogràfics o hàbits de salut oral. L’estudi, publicat en la revista 'PLoS ONE', ha descobert virus dels quals encara es desconeix la funció que exerceixen, o les repercussions que poden causar en el cos humà.

Es tracta d’un projecte pioner, que no sol realitzar-se a Espanya a causa de la seua complexitat, ja que inclou mostres individuals de 72 persones de la Comunitat Valenciana, i que obri camí en la recerca dels virus que alberga la boca humana. Els resultats del projecte en què han treballat els també investigadors de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) han sigut comparats amb estudis similars, fet que és la base en la qual es recolzen els investigadors per a determinar la possible existència d’una comunitat vírica “universal” en la boca de la majoria dels éssers humans.

“La conclusió que obtenim és que la presència de virus en la boca dels éssers humans és alguna cosa comú, i que no solament va lligada a la manifestació de malalties”, asseguren Andrés Moya i Vicente Pérez, autors del projecte. L’estudi, dut a terme per la Unitat Mixta de Recerca de la Universitat de València i FISABIO també desvetla similituds en les poblacions de virus bucals dels valencians.

“La recerca ha descobert virus dels quals encara es desconeix la funció que exerceixen, o les repercussions que poden causar en el cos humà. Conéixer aquestes funcions i repercussions significaria un pas fonamental per a comprendre el paper que exerceixen aquests virus en la salut, així com la responsabilitat dels humans com a portadors i/o transmissors dels mateixos”, segons el parer dels investigadors.

Un altre aspecte destacable de la recerca, publicada en l’article The analysis of the oral DNA virome reveals which viruses are widespread and rare among healthy young adults in Valencia (Spain), és l’amplitud del nombre de mostres emprades. En el projecte han participat 72 persones, de les quals 38 són dones i 34 homes, amb edats entre 18 i 25 anys i hàbits de vida saludables.

“L’anàlisi de comunitats víriques requereix un treball d’una complexitat major que el dels bacteris propis de la boca o altres hàbitats. A més, per a dur a terme la recerca s’ha utilitzat una metodologia bioinformàtica analítica dissenyada, quasi íntegrament, per aquest grup d’investigadors”, destaquen Moya i Pérez Brocal. “Malgrat ser preliminar i descriptiu, el projecte és un punt de partida per a recerques més profundes, encara que els resultats obtinguts no s’apliquen de forma immediata”, segons els experts.

 

Article:

Pérez-Brocal V, Moya A (2018) The analysis of the oral DNA virome reveals which viruses are widespread and rare among healthy young adults in Valencia (Spain). PLoS ONE 13(2): e0191867. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0191867