Isabel Morant celebra que les dones han conquistat “privilegis abans reservats als homes”, però alerta sobre les discriminacions que persisteixen

 
Isabel Burdiel, Esteban Morcillo, Isabel Morant, Ramon Lapiedra.
Isabel Burdiel, Esteban Morcillo, Isabel Morant, Ramon Lapiedra.

“Avui podem dir que les dones hem conquistat els privilegis abans reservats als homes”, però no podem deixar de reconèixer “les discriminacions que romanen: la desigualtat dels salaris, el repartiment desigual de les càrregues familiars i socials...” La historiadora i teòrica del feminisme Isabel Morant, actualment professora emèrita, s’ha expressat així aquest divendres (19 de gener) en rebre la Medalla de la Universitat de València.

L’acte acadèmic s’ha celebrat al Paranimf de l’edifici històric de La Nau. A més de l’homenatjada, hi ha intervingut el rector, Esteban Morcillo; l’exrector Ramon Lapiedra; i la també historiadora Isabel Burdiel. Lapiedra i Burdiel han estat els encarregats de llegir la laudatio. A la sessió hi ha assistit el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, així com diferents directors/es generals.

“Avui podem dir que les dones hem conquistat els privilegis abans reservats als homes; l'ús de la paraula, el coneixement i una major presència i responsabilitat en l'espai públic… Dir que som més lliures i iguals i que mantenim relacions més properes amb els homes...”, ha assenyalat Isabel Morant. “Si mirem d’on venim, podem mirar amb satisfacció el que ara som. No obstant açò, no podem deixar de reconèixer les discriminacions que romanen: la desigualtat dels salaris, el repartiment desigual de les càrregues familiars i socials...; sabem el molt que la societat espera de nosaltres: que siguem sensibles, amoroses, generoses, cuidadores i, en fi productores de la felicitat, de tots, abans que la nostra”.

La historiadora també s’ha preguntat sobre la ideologia masclista persistent, i s’ha respost: “No sé si és un retorn del passat o un present mal construït. Desigual i violent. En els últims anys hem vist créixer la indignació, particularment de les dones joves i dels homes que les acompanyen. La meua impressió és que aquests joves –que utilitzen un llenguatge nou– estan obrint una bretxa interessant. Convé escoltar el que diuen”.

La nova Medalla de la institució ha conclòs: “També en els nostres dies podem observar un fenomen que em sembla rellevant. Em referisc a les protestes contra els homes de poder: actors, cineastes, polítics, que se senten autoritzats a violentar –a violar– a les dones, com si les dones foren propietat seua. Es diria que en aquest malestar que es manifesta en aquests dies, en Nova York, a París o a Madrid, s’estiguera expressant un malestar major; es diria que el que les dones i els homes temen i denuncien són tots els abusos de poder, dels homes que tenen poder: em pregunte si no és aquest malestar el que s'expressa en l’oposició a Trump. Amb altres paraules, les persones –dones i homes– que en aquests dies mostren el seu rebuig del poder que s'exerceix sobre les dones, serien demòcrates contra el poder i en defensa de les llibertats personals. En fi, es diria que l'eslògan del feminisme, allò de lo personal és polític, sembla que torna a estar d’actualitat.

La intervenció completa d’Isabel Morant es pot llegir clicant ací.

En la seua laudatio, Ramon Lapiedra ha manifestat: “Sense renunciar a res com a feminista, ben al contrari, amb una amable persistència en les formes, i alhora amb una radicalitat indefugible, ha sabut sempre col·locar-se al punt just on es recolza la palanca que malda per elevar el món des d’una discriminació secular de les dones a noves cotes de la igualtat de gènere”.

Les paraules de Ramon Lapiedra es poden consultar clicant ací.

Al seu torn, Isabel Burdiel ha dit: “La història de les dones, tal com ella la concep, no és un simple exercici intel·lectual i acadèmic, amb els seus temes, les seues propostes i les seues xarxes. No és una història descarnada, apolítica. És una història que està, i que ha de continuar estant, unida vitalment, i remarque la paraula vital, al feminisme. O, si es vol, als feminismes. La qual cosa, tan sols ments molt bastes, poden confondre amb fer pamflets o històries merament victimistes”.

La laudatio d’Isabel Burdiel es pot consultar clicant ací.

Per la seua banda, el rector, Esteban Morcillo, ha emmarcat el reconeixement a Isabel Morant en l’agraïment a tota una generació de dones pioneres en la gestió universitària: “Isabel Morant va ser la primera dona vicerectora d’aquesta Universitat, unint-se a eixe conjunt de primeres dones en el govern universitari, com és el cas de la professora Carmen Alborch, també reconeguda recentment amb la Medalla de la Universitat, i que va ser primer dona degana de la Facultat de Dret, la professora Carmen Leal, primera catedràtica de Psiquiatria d’Espanya i primera degana de la Facultat de Medicina, així com la professora Carme Barceló, primera degana de la Facultat de Filologia”.

Esteban Morcillo ha afegit: “Per tot això em permetran que, en un emotiu acte com aquest, afirme i referme que aquest reconeixement que hui atorguem a la professora Isabel Morant, és també, vol ser també, el reconeixement a tota una generació de dones lluitadores, precursores, inconformistes, compromeses, pioneres”.

El discurs del rector es pot consultar clicant ací.

Isabel Morant

Isabel Morant Deusa (Almoines, 1947) és una destacada lluitadora per la igualtat entre homes i dones i una dona precursora en la gestió universitària. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València, va rebre el premi a la millor tesina de la Facultat de Filosofia i Lletres, centre en el qual va obtenir el seu doctorat, amb premi extraordinari.

Va recórrer tots els nivells docents al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València: becària d’investigació, professora ajudant, professora encarregada de curs, professora adjunta contractada i catedràtica d’universitat fins la seua jubilació.

Ha realitzat estades acadèmiques a les biblioteques Margerithe Durand i Nationale de France i a la Universidad Nacional Autónoma de México.

Pionera en la gestió universitària, va ser la primera dona vicerectora de la Universitat de València, i la primera dona a dirigir la Universitat d’Estiu de la Universitat de València a Gandia.

Directora de la col·lecció Feminismos de l’editorial Cátedra, el Instituto de la Mujer i la Universitat de València, va ser reconeguda amb el Premi Igualdad en el Conocimiento de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies