L’acte, que es va emmarcar dins del cicle ‘Dones creadores’, es va organitzar per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives; el Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat; i la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València. En la conferència, Morant tractà de demostrar l’aparició, en l’escena literària, d’una nova cultura del sentiment en un moment clau de la formació dels afectes que, salvant les distàncies, conformen encara l’imaginari afectiu i sentimental.

Els treballs de recerca de Morant s’inscriuen en les noves tendències de la història social i cultural. Entre les seues obres destaca ‘Historia de las mujeres en España y América Latina’, escrita per 120 autores i autors, i tot un referent dels estudis d’història. A més, ha sigut directora de la col·lecció ‘Feminismos’, nascuda per a canalitzar les investigacions sobre la problemàtica de les dones i la diferència de sexes.

L’any 2007 va ser guardonada amb el premi de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia) per la seua tasca en la creació i difusió del coneixement sobre la igualtat. 

En 2017 va obtindre la Medalla de la Universitat de València i, en 2018, la Distinció al Mèrit Cultural, concedida per la Generalitat Valenciana.

Entre els seus llibres destaquen ‘Mme. du Châtelet: Discurso sobre la felicidad y correspondencia’ (ed. Càtedra, Madrid, 1996 i 5a edició: 2009); ‘Amor, matrimonio y familia: la construcción histórica de la familia moderna’ (ed. Síntesis, Madrid, 1998); y ‘Discursos de la vida buena. Matrimonio, mujer y sexualidad en la literatura humanista’, (ed. Cátedra, Madrid, 2002).

En ‘La construcció del sentiment en la literatura il·lustrada’, Morant parlà sobre el pensament que sorgeix entre els segles XVIII i XIX, entre la Il·lustració i el liberalisme. Exposà com la mirada clàssica sobre les passions es reprodueix i es transforma per a donar una nova representació del sentiment i de la moral sexual, i les seues conseqüències; el drama eròtic i l’asimetria de la moral, que es reprodueix en el discurs de la modernitat. La mirada sobre el passat no vol ser sols un relat del passat, sinó generar una reflexió crítica sobre els mecanismes del poder que construeixen els desitjos de l’amor, incloent-hi els paranys del sentiment, que se sostenen, d’una manera imperceptible, en la cultura contemporània.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, i amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institució Alfons el Magnànim i Caixa Popular.

Confirmació d'assistència