–Quins són els objectius que teniu pel que fa a la docència de graus i postgraus?
–L’objectiu principal i més immediat és la reforma del pla d’estudis del Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració, i també implantar un Màster en Ciències Polítiques. En els altres graus, i ja per a més endavant, volem adaptar-nos a les noves necessitats formatives que estem detectant en Dret: per exemple, com a professionals necessitaran moltes habilitats comunicatives i en això ara mateix no estem formant, però volem fer-ho. I probablement implantarem un nou Màster de Dret Administratiu, connectat amb el Màster d’Advocacia. A Criminologia tenim un problema, perquè hi ha molt de professorat associat i això comporta una reducció de la qualitat de la docència i de l’empleabilitat dels graduats, i s’ha de solucionar.

–I pel que fa a la investigació?
–Pel que fa a la investigació, aquesta facultat té un problema greu: no es valora el que fem. La nostra investigació es basa molt en bases de dades, lectures, revistes…, però les biblioteques depenen del Vicerectorat de Cultura, i no del d’Investigació, i pensem que no hauria de ser així. En Ciències Socials, que és el nostre cas, les biblioteques són eines bàsiques d’investigació. L’altre problema és que es parla poc del que fem, i un dels objectius d’aquest deganat serà visibilitzar la investigació que duem a terme la qual, a més, sol ser de temes de gran interés social. Fem estudis sobre desnonaments, per posar-ne un exemple, amb propostes de solució que es poden aplicar, però no apareixen enlloc. Volem fer una pàgina web potent i mostrar totes aquestes aplicacions pràctiques.

–Quins plans teniu de cara a la incorporació d’alumnat nou?
–S’haurà de discutir en la Junta de Facultat, però crec que hem d’estudiar una reducció dels numerus clausus. En alguns moments del curs arribem a tindre un quaranta-cinc per cent de professorat associat, i això fa baixar significativament la qualitat de la docència. O arreglem els problemes de plantilla i podem comptar amb més professorat o, segurament, caldrà reduir el nombre d’estudiants. Sabem que hi ha demanda. El Màster d’Advocacia, per exemple, amb 200 places, és el màster presencial més gran d’Espanya, i si n’ofertàrem el doble també l’ompliríem. I en Ciències Polítiques i en Criminologia podríem fer fins i tot un tercer grup en cada cas. Però no tenim professorat per a cobrir aquesta demanda.

–Com es podrien solucionar els problemes de plantilla?
–Tenim una plantilla de professorat amb una edat mitjana de més de 53 anys, molt alta. I cal rejovenir-la. A més, aquest professorat amb vinculació permanent quasi no arriba al cinquanta per cent del total, la resta és professorat associat. I això només pot canviar amb una dotació de places d’ajudant i d’ajudant doctor. Ací tenim un problema de pèrdua de talent contínuament: la gent fa la tesi doctoral i, com que no troben lloc a la Universitat, se’n van a grans despatxos d’advocacia, o fan oposicions per a llocs de l’administració. I perdem tota aquesta gent tan bona. A més, arrosseguem un dèficit estructural de més de deu mil hores. Ens falten quaranta professors a temps complet. Ja sabem que serà impossible tindre’ls tots, però amb la meitat ja podríem reduir els associats a un centenar en lloc dels més de dos-cents que tenim ara. D’altra banda, aquest professorat associat ha de cobrar bé per a poder fer classes en condicions. Per exemple, ara mateix en el Màster d’Advocacia coincideixen professors externs i professors associats: uns cobren 70 euros per hora i els altres 5 o 6 euros per hora. I això, inevitablement, es nota en les classes, perquè els associats posen molt de la seua part, però tot té un límit.

–Quines necessitats té la facultat quant a les instal·lacions?
–El primer que caldria és acabar el Campus dels Tarongers, que es va fer a corre-cuita i ha tingut una gestió que és un desgavell: hem perdut el jardí del mig, no hi ha espais comuns on els estudiants puguen fer activitats… El primer que li hem demanat a la nova rectora és un edifici de serveis, que ja estava dissenyat des del 1993 i no es va fer. També ens caldria un saló d’actes en condicions: el més gran del campus és de dues-centes places, i sovint fem conferències i actes en els quals hem de limitar l’aforament, quan podria assistir-hi molta més gent. Hem convidat persones com Baltasar Garzón, Pablo Casado o Íñigo Errejón i ens veiem obligats a deixar gent fora perquè no hi cabem. Som l’únic campus sense una sala gran. D’altra banda, ara tenim una aula de juís que podríem millorar perquè fóra com una sala de veritat de la Ciutat de la Justícia, cosa que ens permetria portar juís reals i fer-los ací, com ja fan moltes altres universitats, perquè és una pràctica fantàstica per a l’estudiantat. Però per a això calen uns diners que no tenim. Tenim moltes idees d’innovació, hem aconseguit posar en marxa una clínica jurídica, però la falta de pressupost ens limita i impedeix fer més coses.

–Com teniu pensat millorar les mesures d’igualtat a la facultat?
–Tenim un gran compromís amb la igualtat i tot un departament, el de Filosofia del Dret, que treballa molts temes sobre això. La majoria de l’equip del deganat són dones, sempre observem la paritat i tenim presents les qüestions de gènere. Per anar més enllà, creiem que podria canviar la manera en què el professorat tria l’horari. Ara es fa per jerarquia i antiguitat, però es podria tindre en compte la situació personal de qui ha de cuidar infants, persones dependents o persones majors. Voldríem donar prioritat a qui s’encarrega d’aquestes cures, que normalment són dones, però no sé si serà possible. En el meu departament ja ho vam intentar, però ho vam haver de fer enrere pel reglament intern de la institució. La Universitat està molt centralitzada, els degans en realitat som gestors, però tenim poc de marge de maniobra. Podem tindre idees molt noves, però no és fàcil posar-les en marxa.

–Un dels vostres objectius és millorar la comunicació amb els representants de l’estudiantat. Com ho fareu?
–L’alumnat d’aquest campus és més del quaranta per cent de l’alumnat de tota la Universitat de València, i és la nostra força. Però el campus els fa fora: no hi ha espais de convivència, la gent se’n va així que acaba les classes. Volem un campus que anime la gent a quedar-se i fer altres coses, activitats culturals i socials. Això permetria dinamitzar molt més l’estudiantat i el podria implicar més perquè ajude a dissenyar un campus que li siga agradable. Cal consultar les coses als estudiants. Ara volem fer una inversió per a millorar l’Aulari Nord on la calefacció no va bé, els endolls no funcionen, les tarimes són horroroses i l’edifici està fet una ruïna. El pla és posar noves regletes, però potser caldria plantejar-se altres coses, com ara canviar el mobiliari, que és fix i molt incòmode. I això cal consultar-ho amb l’estudiantat, que és qui l’ha d’utilitzar. Ja ho hem plantejat a l’AdR. Hi ha moltes altres decisions en què han de dir la seua, no només a la facultat, sinó en tot el campus.

–Com voleu projectar les activitats que feu a la facultat cap a la resta de la comunitat universitària i de la societat en general?
–La nostra política de comunicació és un desastre. El nostre facebook encara està desitjant bon nadal, i això no pot ser. És un problema de pressupost, també: necessitem personal per a millorar-ho. Tractem temes interessants: la reforma constitucional, la presó permanent revisable, la custòdia compartida, etc. Però no ho transmetem. Volem fer vídeos amb les opinions dels nostres experts sobre aquests temes d’actualitat. Abans participàvem en debats de Canal 9, esperem poder fer-ho també amb À Punt. Però, a més, volem fer coses des d’ací mateix, que les nostres activitats tinguen més presència també en la web de notícies de la Universitat de València, no només en la de la facultat.

–Quan s’acabe la vostra tasca com a degà, què vos agradaria que fóra el balanç del vostre mandat?
–A mi m’agradaria haver aconseguit una Facultat de Dret més oberta, més jove i més visible.