Jesús Maraña reivindica a Gandia el paper del periodisme front a l’excés d’informació generat en les xarxes

  • Gabinet de Premsa
  • 17 de juliol de 2018
 
Jesús Maraña i Lola Bañón
Jesús Maraña i Lola Bañón.

Jesús Maraña i Lola Bañón coordinen el curs ‘Revolució digital... involució intel·lectual? Manual d’ús per a periodistes del segle XXI’, en el qual es tractaran els canvis que introdueixen els nous mitjans de comunicació i les noves formes de consumir informació en la professió periodística. Durant dos dies s’analitzarà, en paraules de la periodista Lola Bañón, “si l’avanç tecnològic aplicat a les tecnologies de la informació ens ajuda a construir ciutadania i noves formes de vida més justes i igualitàries o ens condueix cap a sistemes socials, econòmics i polítics on la llibertat siga un bé cada vegada més limitat”. Per la seua banda, la intervenció del periodista Jesús Maraña se centrarà en la necessitat del periodisme de recobrar la seua principal característica: la credibilitat.

El director d’Infolibre ha parlat de fenòmens que, tot i que ell no considera nous, com ara les fakenews o la postveritat, sí estan tenint noves conseqüències “i encara que alguns consideren que vivim des de fa anys una crisi del periodisme, ens trobem més prompte davant d’una crisi dels mitjans i del model de negoci de l’activitat periodística. El periodisme és més necessari que mai, ja que l’abundància d’informació crea sobreinformació. Estem davant d’una oportunitat per a recuperar la credibilitat i la funció cívica i ciutadana del periodisme”. Internet, explica Maraña, ha oferit a la ciutadania “les ferramentes per a informar, analitzar i opinar sense necessitat de persones intermediàries. Un moment que ha coincidit amb una situació de crisi dels mitjans a causa del descrèdit i la falta de confiança. La ciutadania s’ha allunyat dels mitjans considerant que responien més a interessos econòmics que a la pròpia ciutadania. Ens trobem davant d’una batalla per la credibilitat i els mitjans volen demostrar que tornen a tindre la confiança del públic”. Tanmateix, en aquests moments d’excés d’informació, planteja Maraña, “l’exercici del periodisme requereix característiques que no pot tindre un ciutadà, com és contrastar la informació i responsabilitzar-se davant d’allò que escrius o manifestes, incloent-hi en un jutjat”.

Com no podia ser d’altra manera, el paper de les xarxes socials centrarà una part fonamental del curs. Lola Bañón considera que, “tot i que hui en dia hi ha una obsessió per part de tots els partits polítics d’aparéixer en les xarxes, està per demostrar que aquestes canvien el sentit del vot. Sí que està demostrat que l’aparició en televisió té incidència. El que sí que donen les xarxes és sensació de visibilitat, però això no és sinònim de tindre incidència social”. Per la seua banda, Jesús Maraña considera que, encara que la televisió és el mitjà que major incidència continua tenint, és el que més s’allunya del periodisme “perquè els continguts informatius cada vegada estan més marcats per l’entreteniment. Estem en una batalla també entre el periodisme i la banalitat”.

A més dels ja citats Maraña i Bañón, participen en el curs Adolf Beltran, director de l’edició Comunitat Valenciana de Eldiario.es, i Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme de la Universitat de València.