En l’acte també s’ha investit els nous doctors del curs 2014-2015. Hi ha assistit la directora general d’Universitats, Josefina Bueno, i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, qui ha actuat com a padrí.

Paral·lelament a l’acte de La Nau, la Biblioteca de Ciències Socials manté oberta l’exposició ‘L'obra de Jorgenson a la col·lecció de la Biblioteca’. L’exposició podrà visitar-se fins al 31 de maig al vestíbul de l’edifici de la biblioteca.

En la seua ‘lectio’, Dale W. Jorgenson ha detallat altres dues idees sobre la productivitat i el creixement econòmic. La primera ha estat que l’economia mundial experimenta “una transformació nuclear”. “L’equilibri de l’economia mundial en el segle XXI s’està traslladant ràpidament de les economies industrialitzades, liderades per Europa, el Japó i els Estats Units, a les economies emergents d’Àsia, especialment la Xina i l’Índia. Aquests canvis radicals estan originant un nou ordre econòmic mundial. Ara la Xina supera els Estats Units, que ha sigut la major economia del món al llarg de tot el segle XX. L’Índia ja ha aconseguit el Japó en el tercer lloc de l’economia mundial. El nou ordre econòmic mundial serà encapçalat per la Xina, seguida dels Estats Units, després de l’Índia i, finalment, del Japó”, ha indicat.

La segona és que el creixement econòmic mundial s’ha accelerat durant el segle XXI. “Malgrat que continuarà havent-hi un creixement més ràpid, la meua predicció és que les economies industrialitzades líders creixeran a un ritme menor que l’economia mundial, mentre que la Xina i l’Índia creixeran a un pas més ràpid”, ha detallat.

La ‘lectio’ completa es pot llegir en: http://links.uv.es/VeMRu2G

El catedràtic d’Anàlisi Econòmica Francisco Pérez, ha estat l’encarregat de llegir la ‘laudatio’. Segons ha dit, el teló de fons de molts dels treballs de Jorgenson és un tema que desperta el màxim interès de l’Economia des de la seua emergència com a camp científic diferenciat: “els factors que impulsen el progrés”. Pérez ha explicat com ha canviat la visió de la qüestió, i la contribució de Jorgenson al debat: “El plantejament de Jorgenson permet contemplar totes les dimensions del problema de la inversió i advertir que sense informació adequada sobre el cost d’ús del capital l’avaluació de la productivitat de les inversions –i de les contribucions dels capitals al creixement– resulten imprecises”.

La ‘laudatio’ es pot llegir completa en: http://links.uv.es/Z3xQ5OQ

En el seu discurs, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha repassat alguns dels temes sobre els que ha investigat Jorgenson i que s’apliquen en la institució: “Des de la Universitat de València apostem des de la perspectiva dels models de creixement de múltiples hèlix, per la col·laboració amb les administracions públiques, amb els teixits productius, les associacions sectorials, les forces sindicals i patronals, i altres organitzacions del tercer sector que representen la ciutadania, per contribuir a eixe canvi de model productiu que necessitem, apostant pels sistemes d’innovació local”.

En paraules del rector, es tracta de caminar cap a un nou model productiu que genere “ocupació de qualitat, creixement sostenible i nivells de benestar en línia amb el model social europeu, sempre des del respecte al nostre medi ambient”.

Les paraules del rector es poden llegir en: http://links.uv.es/WrzlV3c

Dale W. Jorgenson (Montana, Estats Units, 1933) és ‘Samuel W. Morris Professor of Economics en Harvard University’. Doctor en Economia per la universitat de Harvard, ha impartit docència en la universitat de Califòrnia, Berkeley, i ha presidit l’American Economic Association del National Research Council, l’Econometric Society i la secció de Ciències Econòmiques de la National Academy of Sciences.

Les seues investigacions s’han desenvolupat en diferents camps de l’economia teòrica i aplicada, i ha tractat temes com ara la comptabilitat del creixement, l’arquitectura dels comptes nacionals, la influència de la imposició en el comportament inversor, les tecnologies de la informació i l’avaluació de polítiques públiques, contribuïnt a millorar l’instrumental teòric, estadístic i economètric en l’anàlisi econòmica.

Director de més de setanta tesi doctorals i autor més de tres-cents articles científics i trenta-sis llibres, el seu treball ha rebut nombrosos reconeixements acadèmics, com els doctorats ‘honoris causa’ de les universitats d’Upssala, Oslo, Keio, Mannherim, Roma, Estocolm, Hong Kong i Kansai, així com la John Bates Medal de l’American Economic Association.