El Consell Científic està compost per 30 membres, dels quals 8 són personal investigador estranger de reconegut prestigi.

El CNRS és un organisme públic de recerca dependent del Ministeri d'Educació Superior i Investigació de França. Està present en tots els camps del saber i es troba entre els principals organismes mundials tant en investigació com en innovació. Segons el Nature Index, es tracta de la segona institució mundial per nombre de publicacions científiques. El CNRS té un pressupost anual de 3.400 milions d'euros, 33.000 persones dedicades a la investigació i més de 1.000 laboratoris a França i a l'estranger.

El Consell Científic del CNRS és l'òrgan que assessora sobre les línies bàsiques de recerca de la principal institució científica francesa. Estableix els principis que asseguren la qualitat de la investigació que realitza el CNRS i els programes que involucren als seus instituts, així com el Pla Estratègic del CNRS i els seus contractes amb l'Estat francés. També assessora en el repartiment dels recursos humans i financers de la institució. A més, és un dels òrgans que componen el Comité Nacional de la Recerca Científica francés, l'organisme que perfila l'activitat científica a França. Entre ells s'inclouen els consells científics dels instituts del CNRS, que suposen agrupacions per àrees de les unitats d'investigació (aquestes últimes, equivalents als instituts d'investigació a Espanya). Per exemple, el IN2P3, l'Institut Nacional de Física Nuclear i Física de Partícules francés, agrupa 39 laboratoris amb més de 1.000 investigadors.

 Juan José Hernández Rey (Madrid, 1957) és Professor d'Investigació del CSIC en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC. Va estudiar en la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i va començar la seua carrera investigadora en la Divisió d'Investigació Bàsica de l'antiga Junta d'Energia Nuclear, on va realitzar la seua tesi doctoral en experiments del Laboratori Europeu de Física de Partícules CERN (Suïssa), on va treballar posteriorment com a Fellow i Scientific Associate.

El seu camp de recerca és la física experimental de partícules i astropartícules. Ha realitzat experiments en diversos acceleradors de partícules com el Super-Sincrotón de Protons del CERN, el Tevatrón del Fermi National Accelerator Centre FNAL (USA) i el Col·lisionador Electró-Positró (LEP) del CERN. Els seus interessos científics han abastat diversos camps com l'estudi de les partícules amb encant, el del bosó electrodèbil Z i la cerca de partícules supersimètriques.

Al llarg de l'última dècada, Hernández Rey ha treballat en la cerca de neutrins còsmics d'alta energia. Va ser portaveu adjunt de la Col·laboració ANTARES, que va construir el primer telescopi de neutrins submarí del món, i és membre de la Col·laboració KM3NeT, que està instal·lant dos detectors de neutrins de gran volum en el fons de la mar Mediterrània. És membre del Particle Data Group, l'equip internacional que examina i compila les propietats de les partícules elementals. Ha sigut director de l’IFIC de 2015 a 2019.