Té una veu que desprén il·lusió, passió per l'esport, especialment ara. “Canviar a un altre esport, i damunt grupal, m'ha fet tornar a disfrutar de la competició”, confessa Pablo Cantero. Ell explica la seua història, la raó per la qual va deixar els 13-14 anys dedicats a l'atletisme per a iniciar una etapa com a jugador de futbol per a cecs.

Li va donar una oportunitat al futbol per a cecs

Compaginar el treball, la vida personal i l'esport d'alta competició no és senzill, assegura Cantero. Les seues modalitats en atletisme eren 100 metres llisos i salt de longitud, sempre al costat d'un guia. “Cada dos o tres anys qui m’havia acompanyat havia d'eixir de la meua vida esportiva”, explica Cantero, i aquesta situació el va fer plantejar-se si l'atletisme era l'esport amb què havia de continuar o li donava una oportunitat a alguna altra especialitat. I ho va fer.

Cantero juga com a defensa i va ser seleccionat per acudir als europeus de futbol per a cecs. Reconeix que tota la seua experiència en l'atletisme no ha sigut debades, ja que “tot el treball previ ha sigut valuós perquè el seleccionador em convocara. És cert que jo no tenia una tècnica tan polida com altres companys per a conduir una pilota sense veure-hi. Però sí tenia l'orientació, el fet de córrer sense por, de defendre sense tindre aquesta precaució…”. “Amb l'atletisme he aprés que qui no arrisca no guanya”, assegura.

El to de les seues paraules irradia emoció: “Havia estat en dos campionats d'atletisme previs, però mai no havia aconseguit una medalla tan valuosa com aquesta”, explica Cantero.

Sense dubte, tota una vida dedicada a l'esport i un canvi que li ha aportat molt més que resultats. “Canviar a un altre esport, i damunt grupal, m'ha fet tornar a disfrutar de la competició”, diu Cantero, i subratlla: “He fet amics dins del grup”.

L'europeu i la porta cap al seu somni

Espanya es va imposar a França per 3-1 en la final i va acabar el torneig invicte, amb 19 gols a favor i només un en contra.

“Encara no tinc assumit el que hem fet, el que hem provocat, perquè realment això era un somni que jo tenia des que em vaig quedar cec amb 11 anys”, confessa Cantero, qui remarca l'oportunitat que li ha brindat el futbol per a cecs i anar a unes Olimpiades.

“Només pel fet d’anar als Jocs Olímpics em done per satisfet. Ara, però, em toca treballar, perquè el seleccionador compta amb mi per a aquest grup”, conclou Cantero.