Luis Blanco: “A València es troba el millor patrimoni de la seda d’Espanya i cal recuperar-lo”

  • 10 de febrer de 2016
 
Luis Blanco.

Luis Blanco Domínguez és enginyer de telecomunicacions però, segons afirma, gestor cultural de cor. Màster en Gestió Cultural per la Universitat de València, ha sigut guardonat amb el Premi Estudia VLC al Millor Treball de Recerca de Finalització de Màster convocat per la Fundació InnDEA, pel seu projecte La seda: el fil conductor d’un itinerari cultural. Projecte d’implantació de la Ruta de la Seda a la província de València.

Es tracta d’un projecte que conjuga l’actualitat, ja que València és la Capital de la Seda el 2016, amb el desenvolupament d’un bé patrimonial propi. “El patrimoni de la seda està concentrat especialment a la ciutat i la província de València, però hi ha possibilitats que s’amplie a la resta dels territoris valencià i espanyol”, apunta el premiat.

L’objectiu de la recerca, segons Blanco, no és la creació d’un itinerari cultural al més pur estil clàssic, com el camí de Santiago, que té una ruta definida, es tracta de modernitzar-se i mirar el patrimoni des d’una perspectiva multidimensional, tot analitzant les possibilitats que té la Ruta de la Seda des de diferents punts de vista, com ara l’antropològic, l’urbanístic, el sociològic i el turístic. “Els itineraris culturals, actualment, són fruit de la confluència de totes les tendències patrimonials vistes des de moltes perspectives, i és ací on entra el factor social que les envolta i genera la interacció”, explica.

L’estudiant, d’origen madrileny, va optar per treballar en aquest camp arran d’una observació: l’oblit a què havia arribat el patrimoni de la seda al cap i casal. “A València es troba el millor patrimoni d’Espanya en qüestió de seda i cal no oblidar que la tradició valenciana està directament lligada amb aquest material”, apunta. La unió dels patrimonis material i immaterial és el punt de partida per a un projecte amb vessants culturals més que factibles, atesa la restauració del Col·legi de l’Art Major de la Seda per la Fundació Hortensia Herrero des del 2014. El director del treball ha sigut el professor de la Facultat de Ciències Socials Miquel Àngel Ruiz, qui ha afirmat que l’elecció està relacionada amb una fervent actualitat per la recuperació del patrimoni material i cultural. “És necessari recordar que hi ha intencions de recuperació d’aquest patrimoni des dels anys noranta, amb activitats museístiques molt concretes, i per això és factible el que proposa Luis”, apunta Ruiz. L’estudiant ha proposat en el seu projecte la manera d’unir les diferents voluntats respecte a la recuperació del patrimoni de manera eficaç a través de la gestió de comunitats virtuals.

El guardó a un treball de marcat caràcter humanístic trenca amb la tendència dels premis InnDEA, que apostaven per projectes de caràcter tecnològic beneficiosos per a la societat valenciana. “Vaig triar el tema perquè em semblava que hi havia una deixadesa pel que fa al patrimoni material i immaterial de la seda, i que aquest darrer es trobava en perill de desaparició. M’he hagut de documentar bastant sobre el vestit tradicional valencià, l’element principal del qual és aquest teixit”, explica Blanco. El paper de l’immaterial que apunta Blanco té a veure amb les seues recerques sobre el l’escàs treball actual de la seda a València, quan encara viuen algunes de les persones que cultivaven cucs a mitjan dècada dels setanta.

“No m’esperava un acte tan solemne i tot em va pillar de sorpresa”, explica Blanco. A qui no va sorprendre va ser a Miquel Àngel Ruiz, qui ha destacat com de fàcil ha sigut dirigir-lo en la seua investigació. “No és habitual, ja que hi ha estudiants de fi de màster que tenen dificultats a l’hora d’escollir el tema i dur-lo a terme. Luis ha sigut molt metòdic”, assenyala el professor. A més, ha advocat per aprofitar aquest projecte perquè, segons afirma, es troba dins de la realitat ja que no requereix un gran esforç d’inversió.

L’objectiu que planteja Blanco, una vegada ha sigut reconeguda la seua tasca investigadora, és que l’interés per recuperar la Ruta de la Seda no caiga en l’oblit. L’any 2016 és clau per a donar una empenta en termes de finançament. “El que cal buscar és que tot aquest patrimoni es pose en valor, s’active i es desenvolupe. Donar a conéixer a la societat que aquest desenvolupament té un reingrés social, cultural i econòmic a través del turisme”, apunta. A partir d’ara arriba el més difícil, compaginar el seu treball amb el qual es guanya la vida i millorar en l’aspecte històric. A més, cal posar-se en contacte amb els professionals del sector perquè la promoció i revitalització de la Ruta de la Seda arribe a bon port, treballant amb diversos grups valencians, tant públics com privats, per aconseguir un bon producte turístic. En aquest sentit, Blanco matisa: “El pla de revitalització no és cosa d’uns mesos, parlem d’un projecte mínim de quatre anys”.

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies