El professor Lázaro presideix la Sociedad Iberoamericana de Educación Comparada, i és membre del Global Citizenship Education International Advisory Committee, de la UNESCO Chair in Global Learning and Global Citizenship Education, en la University of Califòrnia-Los Angeles (U.C.L.A.).

La Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides és un pronunciament històric sobre l’Agenda de Dones, Paz i Seguretat. Aquesta resolució no solament ressalta l’important paper de la participació de les dones en els processos de pau, sinó que també destaca la importància de la seua participació equitativa en tots els esforços per al manteniment i la promoció de la pau. A més, va ser el desencadenant de l’aprovació d’altres resolucions, elaborada a partir d’aquell primer document.

L’objectiu de l’article premiat era analitzar, des d’una perspectiva lingüística cognitiva, la forma en què les dones són narrades en aquests pronunciaments per mitjà de les dues metàfores conceptuals que es repeteixen amb més freqüència: Les dones són víctimes –que solen trobar-se en resolucions anteriors–, i les dones són agents de canvi –com la metàfora que ha guanyat més força i visibilitat a mesura que continuen apareixent noves resolucions–.

Com les metàfores són les lents cognitives que utilitzem per a donar sentit als conceptes abstractes, és important que examinem cadascuna d'aqueixes metàfores per a veure com donen forma a la caracterització de les dones en temps de conflicte armat i postconflicte i, en fer-ho, com guien la nostra comprensió i comportament cap a ells.