Lynn Margulis, una vida dedicada a l'evolució

 
Lynn Margulis.
Lynn Margulis.

Aquest divendres 22 de novembre es compleixen huit anys de la mort de Lynn Margulis, la científica que en la dècada de 1960 va revolucionar tot el que es coneixia sobre biologia cel·lular i que des de 1985 va tindre una estreta vinculació amb la Universitat de València. Nomenada per la institució doctora honoris causa el 2001, Margulis desenvolupà la teoria de l’endosimbiosi, que qüestionà l’aplicació dels dogmes darwinistes a la microbiologia. Els dies 11 i 12 de desembre, la UV celebrarà unes jornades científiques en honor a la biòloga, organitzades per la catedràtica de Botànica Eva Barreno. La inscripció està oberta en http://ir.uv.es/5uzGUKz.

“La vida es una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar a aquells que s’associen.” Aquesta afirmació de Lynn Margulis resumeix ben bé el seu treball, innovador i pioner, en el camp de la biologia evolutiva. Unes investigacions que la van enfrontar amb bona part de la comunitat científica de la seua època, però els descobriments de la qual han esdevingut essencials per a comprendre l’evolució de les cèl·lules i el desplegament de la biodiversitat.

I és que, enfront de la preeminència de les visions que presentaven l’evolució com una competició en què sobreviuen únicament les espècies que millor s’adapten, Margulis va proposar un nou paradigma que identificava la cooperació i l’associació com un factor decisiu en l’evolució dels organismes. Aquests plantejaments no eren, però, totalment originals, sinó que Margulis els va rescatar d’autors oblidats, com ara els russos Konstantín Merezhkovsky i Boris Kozo-Polyansky. La microbiòloga es va encarregar d’ampliar-los i completar-los, i el seu paper va ser fonamental en la seua difusió i posterior acceptació generalitzada.

La teoria de l’endosimbiosi descriu l’origen de les cèl·lules complexes dels eucariotes a partir de la simbiosi, és a dir, de les relacions d’associació, entre les cèl·lules procariotes, molt més simples. Margulis va explicar com les cèl·lules procariotes més grans, generalment bacteris depredadors, capturaven unes altres de menor grandària amb les quals desenvolupaven unes relacions de cooperació que reportaven uns beneficis mutus per a ambdós organismes. Sense propugnar una esmena a la totalitat ni un trencament radical amb els postulats darwinistes, aquesta visió va obrir unes perspectives noves que a dia de hui estan plenament incorporades a les explicacions evolutives.

El 1967, Lynn Margulis va exposar, per primera vegada, aquesta hipòtesi en l’article “On the origin of mitosing cells”, publicat en la revista Journal of Theoretical Biology després d’haver-ho intentat divulgar en quinze publicacions més. Va ser aquesta mateixa revista la que, cinquanta anys després, el 2017, va examinar la transcendència d’aquest article de Lynn Margulis en un text escrit per Juli Peretó, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i Antonio Lazcano, professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Entre d’altres, la contribució de Margulis va ser capital per popularitzar una divisió dels éssers vius en cincs regnes: el vegetal, l’animal, els fongs, els protists i les moneres.

La col·laboració de Lynn Margulis amb la Universitat de València també va donar el seus fruits en forma de publicacions, com ara l’assaig Una revolució en l’evolució, editat per la UV. No va ser l’única universitat espanyola amb la qual va treballar la científica. Margulis també va participar en projectes a Catalunya, com en l’estudi dels tapissos microbians presents al delta de l’Ebre, on el seu equip i ella van aconseguir identificar dues noves espècies d’espiroquetes.

La microbiòloga també va fer grans aportacions a la teoria de Gaia de James Lovelock, que defensa que la presència de vida al planeta ha contribuït a induir el manteniment d’unes condiciones idònies per la biosfera. Durant la seua vida, Margulis va acumular un nombre de càrrecs que avalaven la seua trajectòria, des de membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i de la institució homòloga a Rússia, fins a la que, potser, fou la seua responsabilitat més important, la de codirectora del departament de Biologia Planetària de la NASA.

 

Jornades científiques

La Universitat de València organitza unes jornades científiques en honor a la biòloga Lynn Margulis. Sota el títol “La tierra simbiótica: cómo Lynn Margulis inició una revolución científica”, tindran lloc els dies 11 i 12 de desembre, i en elles hi haurà projecció de pel·lícules, conferències i una taula redona. La pel·lícula SYMBIOTIC EARTH: How Lynn Margulis rocked the boat and started a scientific revolution tracta sobre la vida i la trajectòria professional de la microbiòloga, i analitza la seua contribució al desenvolupament de la teoria de la simbiosi.

 

Més informació jornades: http://ir.uv.es/Ge3m5eK

Inscripció jornades sobre Lynn Margulis: http://ir.uv.es/5uzGUKz

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies