Durán parlà de la pobresa i la riquesa, dos termes molt relatius. No tots els béns es transformen en diners ni totes les necessitats socials es cobreixen a través de serveis monitorats. La cura és una formidable font de recursos invisibles no incorporats a l’anàlisi econòmica micro ni macro, que també s’ha de veure com un cost per a les llars i per a les persones sobre les quals recau, majoritàriament dones. L’entrada al seminari és gratuïta i es requereix inscripció ací. 

Si es prenen les dades de l’Enquesta d’Ús del Temps realitzada per l’INE en 2010-2011, el temps dedicat a la llar i la família equival a 28 milions d’ocupacions a temps complet. En una societat que envelleix, en què abunden els malalts crònics, la demanda de cura serà cada vegada més gran i cal preveure com s’atendrà els qui necessiten cures i no puguen pagar-les a preus de mercat. El treball no remunerat que no es distribueix per lliure acord és resultat de forces coercitives històriques que l’han assignat a les dones. Cal donar-li un nou reconeixement social i aconseguir que s’integre en un nou pacte social explícit.

María Ángeles Durán és la fundadora i la primera directora de l’Instituto de Estudios de la Mujer de la Universidad Autónoma de Madrid. Va impulsar després la creació de la càtedra UNESCO de polítiques d’igualtat, de la qual és presidenta honorífica. Col·labora de manera habitual amb entitats acadèmiques i d’investigació, i amb organismes internacionals (Organització Mundial de la Salut, ONU Dones, Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina, etc.). Ha rebut el Premi Nacional d’Investigació en Ciències Socials, Jurídiques i Econòmiques, Pascual Madoz i és doctora honoris causa per les universitats de València, Autónoma de Madrid i Granada.

Aquesta activitat s’inscriu en l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència, Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.