“Era una prova en què pensava que no tenia possibilitats, perquè ho tenia molt complicat”, explica Eckhard, estudiant de màster a la Facultat de CAFE de la Universitat de València i esportista de la Càtedra Divina Pastora d'Esport Adaptat. Abans d'enfrontar-se a la prova que li va donar l'or, la cursa escratx , Eckhard hi anava una mica alacaigut a causa de la seua actuació prèvia en la prova de persecució, perquè era ‘la seua prova’, la que més punts li havia de donar per classificar-se per als Jocs de Tòquio. “Pensava fer un temps i no sé què em va passar aquell dia que les coses no em varen anar del tot bé. No vaig fer el temps que volia fer”, diu. 

Va arribar dissabte, el dia d'enfrontar-se a la cursa escratx. Eckhard va haver de lluitar contra una avaria durant la prova, que va aconseguir solucionar i tornar a enganxar-se al grup. “Vaig decidir atacar per veure…”, conta Eckhard, perquè coneix molt bé les seues febleses en un esprint, però ho va aconseguir i es va escapar. Quan faltaven 12 voltes, Eckhard treia un avantatge d'una mitja pista als seus rivals i ell mateix es deia: “Ja veuràs com tiren fort quan falten cinc voltes i m'agafen”. Finalment, Eckhard va guanyar escapat, encara que en un final molt just respecte als seus perseguidors. “La veritat és que em va sorprendre molt”, assegura.

Un gran sentiment de companyonia

Maurice Eckhard no solament es queda amb la seua victòria, sinó també amb el gran sentiment d'equip que hi ha a la selecció. “Ens donem suport els uns als altres i mirem d’aconseguir que els companys guanyen el major nombre de medalles.”, subratlla. 

Després d'acabar el mundial de pista i després d'un merescut descans, Eckhard centrarà els seus esforços a preparar les pròximes cites per a final de maig i principi de juliol: la Copa del Món i el Mundial, amb la mirada posada a Tòquio. “Ja ho tenim ací, però sóc conscient que jo no tinc, ni de bon tros, la plaça assegurada. I aquest campionat del món, tot i que m'ha eixit molt bé, no em dona el bitllet per a Tòquio”. Com assegura el campió del món, ara toca continuar treballant: “ho faré amb més il·lusió encara”.