Durant la sessió, el vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat, Ernest Cano, ha informat sobre el Pla d’Ordenació Docent 2018/2019. Segons el vicerector, s’han detectat diferents desequilibris en percentatges “raonables”, i ha proposat mesures de millora, tant d’explotació de dades com d’ajust en l’assignació de recursos, entre d’altres. Per la seua banda, Mª Dolores Real, vicerectora d’Innovació i Transferència, ha proposat la creació de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (Biotecmed) de la Universitat de València. El punt ha estat aprovat pel Consell de Govern.

Barry C. Barish

Barry C. Barish (Omaha, EUA, 1936), professor de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), va rebre el premi Nobel de Física del 2017. El professor Santiago Noguera, de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), ha ressaltat, durant el Consell de Govern, la col·laboració estreta de Barish amb investigadors de la Universitat de València, i la transcendent primera detecció d’ones gravitacionals.

Va estudiar Física en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, on també es va doctorar en física experimental d'altes energies a principis dels anys 60. El 1963 va arribar a Caltech, on ha transcorregut tota la seua carrera científica. En el seu vessant experimental, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrins d'alta energia en Fermilab, el principal laboratori de física de partícules d'Estats Units. En els 90 va formar part d'un dels experiments del Súper Col·lisionador Superconductor (SSC), un gran accelerador de partícules que anava a construir-se a Texas i que finalment va ser cancel·lat, encara que parteix de l'equip va passar a treballar en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN.

En 1994 Barish es va convertir en l'investigador principal de LIGO. Va aconseguir el finançament per a la construcció de les dues seus de l'observatori (Livingston i Hanford) i, com a director a partir de 1997, va crear la col·laboració científica LIGO, on participen més de mil científics i tècnics de 18 països, entre aquests Espanya. De 2006 a 2013 va liderar el projecte per a dissenyar el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC), un nou accelerador de partícules de precisió per a aprofundir en els descobriments del LHC, com el bosó de Higgs, on col·labora activament l'Institut de Física Corpuscular.

Al febrer de 2016, la col·laboració LIGO va anunciar la primera detecció d’ones gravitacionals procedents de la fusió de dos forats negres, a la qual van seguir altres deteccions similars. Barish va ser premiat al costat de Rainer Weiss i Kip Thorne, un altres dels impulsors de LIGO, amb el Nobel de Física de 2017 “per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals”. Els tres van compartir el Premi Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica d'aqueix any amb la col·laboració LIGO.

Fernando Sapiña

Fernando Sapiña, professor titular de Química Inorgànica de la Universitat de València i investigador de l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV), va morir el gener de 2018.  La degana de la Facultat de Química, Adela Mauri, va destacat, a banda del seu gran nivell investigador, la seua qualitat humana, la capacitat d’emprenedoria i la seua passió per la divulgació científica.

La recerca de Fernando Sapiña estava centrada en el disseny de vies de síntesi de materials amb composició, microestructura i propietats controlades, així com a la seua caracterització. Va treballar, entre d’altres temes, en magnetisme molecular, superconductors d’alta temperatura crítica, materials magnetoresistius i materials per a barreres tèrmiques. En aquestes àrees, és autor o coautor de més de 90 articles d’investigació.

Fernando Sapiña era membre del Consell Assessor de la Càtedra de Divulgació de la Ciència-UCC+i de la Universitat de València, on dirigia les col·leccions Sense Fronteres, Sin Fronteras i Ciència entre lletres (Publicacions de la Universitat de València). A més, va publicar els llibres ‘Un futur sostenible’ i ‘El repte energètic’, finalistes del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General els anys 2000 i 2004, respectivament, com a conseqüència de la seua preocupació pel canvi global i el desenvolupament sostenible.

Com a divulgador científic, Fernando Sapiña va impartir nombroses xarrades, tallers i va participar en activitats referides al canvi global, nanotecnologia i la relació entre cuina i ciència. Va col·laborat amb la revista Mètode, on va coordinat diversos monogràfics i tenia una secció fixa, La ciència a taula; i amb Acció Cultural del País Valencià, dins l’Espai Ciència. També va ser coordinador de les activitats d'Expociència.

Direcció Escola de Doctorat

D’altra banda, el Consell de Govern ha aprovat el nomenament de José Vicente Bagán com a director de l’Escola de Doctorat de la Universitat, un càrrec que ha renovat després de concloure un primer manament de quatre anys. Bagán és catedràtic d’Estomatologia, en l’especialitat de Medicina Oral, de la Universitat de València, i director del Màster de Medicina Oral. També és director de Docència i Investigació i cap d’Estomatologia i Cirurgia Maxilofacial de l’Hospital General de València des de 1993. José Vicente Bagán és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana.