Més de la meitat de l’estudiantat de Periodisme creu que l’aparició i el desenvolupament del càncer estan relacionats amb l’actitud del pacient

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 24 d’octubre de 2019
 
Martí Domínguez i Lucía Sapiña, membres de l’equip investigador de l’Observatori de les Dues Cultures. Foto Andrea Casas.
Martí Domínguez i Lucía Sapiña, membres de l’equip investigador de l’Observatori de les Dues Cultures. Foto Andrea Casas.

Un estudi de la Universitat de València alerta dels perills dels mites sobre el càncer estesos entre l’alumnat de Periodisme. El treball, dut a terme per Lucía Sapiña i Martí Domínguez, investigadora i investigador de l’Observatori de les Dues Cultures, també conclou que estan assentats els prejudicis que relacionen l’ús del telèfon mòbil o el consum d’edulcorants amb el desenvolupament de la malaltia, amb un 48.2% i 40.2% de l’alumnat consultat que ho creu.

Entre els mites més recurrents, destaca aquell que atribueix un caràcter determinant a l’actitud personal en l’aparició i les conseqüències del càncer, compartit per més de la meitat de l’estudiantat sondejat, concretament pel 52.2%. L’estudi ha comptat amb la participació de 249 alumnes de Periodisme de la Universitat de València i de la Universitat CEU Cardenal Herrera.

La investigació, que ha sigut publicada en la prestigiosa revista European Journal of Cancer Care, analitza les fonts amb què l’estudiantat s’informa en matèries vinculades a la salut. Internet és el mitjà més utilitzat (75.1% de l’alumnat), seguit per la televisió (67.9%) i els diaris (47%). Les relacions interpersonals també constitueixen una important font d’informació, on predomina la família (61%) per davant del personal mèdic (43.8%). Globalment, aquestos prejudicis són més habituals entre els 17 i 19 anys que en el grup de persones majors de 20 anys, segons l’equip investigador.

En l’article «Dels edulcorants als mòbils: mites i creences sobre el càncer entre estudiants de periodisme», publicat originàriament en anglès, Domínguez i Sapiña posen de manifest que l’alumnat que empra les xarxes socials i les persones més pròximes a ell (família i amistats) per assabentar-se de notícies de salut tenen major tendència a creure’s certs mites. Per aquesta raó, en el treball proposen que les campanyes informatives es dirigisquen, de manera prioritària, a les famílies, perquè són potents fonts d’informació.

A més, l’estudi anomena els riscos de l’excessiva cobertura informativa de la malaltia, que pot contribuir a estendre la falsa idea que tot origina càncer. Aquest prejudici pot comportar a vegades una percepció exagerada dels perills i, unes altres, una apreciació minimitzada dels riscos provats. Davant aquesta amenaça, l’equip investigador suggereix reforçar la formació en salut de l’estudiantat de Periodisme, ja que és durant el grau quan s’erigeixen les bases de coneixement de les rutines productives. Aquest treball ha comptat amb el suport del projecte d’investigació FFI2017-85227-R, del Ministeri d’Economia, Industria i Competitivitat.

 

Lucía Sapiña i Martí Domínguez

Martí Domínguez és doctor en biologia i professor titular del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València. És director de la revista Mètode i de l’Observatori de les Dues Cultures. Per la seua banda, Lucía Sapiña és doctora en Estudis Històrics i Socials de la Ciència, la Medicina i la Divulgació Científica. Els seus interessos se centren en la relació entre mitjans de comunicació i càncer.

L’Observatori de les Dues Cultures és un grup multidisciplinari format per investigadores i investigadors en comunicació de la ciència. El seu principal objectiu és analitzar el tractament de la ciència en els mitjans de comunicació, des del punt de vista de dues visions contraposades en la societat: la científica i la humanística. L’Observatori depèn de l’equip de la revista Mètode.

 

Article:

Domínguez M, Sapiña L.  «From sweeteners to cell phones—Cancer myths and beliefs among journalism undergraduates». Eur J Cancer Care. 2019; 00:e13180. https://doi.org/10.1111/ecc.13180