Catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València, Javier de Lucas és president de la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Senat. Autor de nombrosos llibres acadèmics, va ser el fundador i primer director del Institut de Drets Humans de la Universitat de València, al qual segueix vinculat com a investigador.

Durant generacions, la novel·la de Harper Lee Matar a un rossinyol i la pel·lícula homònima de Robert Mulligan han atret a milions de persones a tot el món i, en particular, la figura d’Atticus Finch ha servit d’inspiració a professors i estudiants de Dret, així com a advocats i professionals del fòrum. En aquest llibre, el professor de Lucas que, al llarg de la seua trajectòria, ha dedicat especial atenció als problemes del racisme i de la lluita contra la discriminació que pateixen diferents minories per motius etnoculturals, revisa la figura d’Atticus Finch, un personatge a qui, al seu judici, defineixen sobretot dos trets: és un home de Dret i un demòcrata. Això li permet entrar en el debat sobre el deute històric de l’experiment democràtic nord-americà de 1776 amb l’esclavitud i després amb el racisme, el supremacisme i el segregacionisme, el lema del qual -separate but equal-, sembla continuar vigent en molts aspectes, pel que fa a la població afroamericana, però ara també, per exemple, respecte als llatins. En la segona part, l’autor recorre la història dels moviments que han reivindicat la fi d’aqueixa discriminació, des dels anys 50, amb particular referència al moviment de drets civils i a la figura de Martin Luther King. Va ser el doctor King qui, en el seu cèlebre discurs en la Marxa sobre Washington, el 28 d’agost de 1963, va deixar l’extraordinària metàfora del xec incomplit que haurien signat els pares fundadors i fins i tot el president Lincoln, cent anys abans, en la seua Proclamació de l’Emancipació: una promesa a tots els nord-americans, però incomplida reiteradament pel que fa als negres. King va afirmar que era hora de cobrar-ho, ja. No obstant això, com a mostra en els tres últims capítols del llibre, aqueix deute no sols no s’ha pagat, sinó que s’eixampla, encara hui, en 2020. Les manifestacions contra la violència policial protagonitzades pel moviment Black Lives Matter, són un exemple clar. Però, segons el parer de l’autor, aquest moviment té un abast molt major, que entronca amb els moviments pels drets civils dels 60 i que podria contribuir decisivament a la fi d’una administració com la del president Trump, a qui de Lucas considera un exemple palés d’aquestes taques del racisme i el supremacisme que embruten profundament a tants països, però per descomptat de forma molt assenyalada a la societat nord-americana.

Javier de Lucas ha sigut president de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) 2008-2009 i membre de la Comissió de seguiment del Pla Nacional de drets humans (2009-2012). Ha sigut director del Col·legi d’Espanya en Paris (Cité international universitaire de Paris), de 2005 a 2012. Per designació de la directora general d’UNESCO, des de juliol de 2011 és membre de l’UNESCO HPSD (High Panell on Science, Technology and Innovation for Development). És membre de Consells científics de nombrosos Instituts d’investigació i de revistes científiques especialitzades, nacionals i internacionals. Forma part del consell de redacció de l’edició espanyola de Le Monde *Diplomatique i del Consell Científic d’ATTAC. Director de la col·lecció Cinema i Dret (editorial Tirant lo Blanch) i de la sèrie Drets humans (editorial Tirant lo Blanch). Ha sigut investigador principal en 14 projectes d’investigació del programa I+D i en 4 Projectes de Programes europeus. Ha dirigit 20 tesis doctorals. Com a professor i investigador, ha publicat més de dos-cents cinquanta treballs (llibres i articles), en revistes espanyoles i estrangeres especialitzades, sobre problemes de Teoria i Filosofia del Dret i Drets Humans i també de Filosofia Política i de Crítica Legislativa, en particular sobre l’obediència a la llei, la legitimitat, la interpretació i argumentació jurídiques, la ciutadania, l’objecció de consciència i la insubmissió, i els problemes jurídics relacionats amb els drets de les minories, el multiculturalisme, la globalització, la solidaritat, el voluntariat, el racisme i la xenofòbia. Des de fa més de vint anys el seu camp de treball preferent són les polítiques d’immigració i els drets dels immigrants, i els problemes de la democràcia en el procés de globalització.