Són ja dinou les edicions de la Jornada Científica amb les quals l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) de la Universitat de València realitza una de les seues principals tasques de divulgació. La trobada, que té lloc anualment des que el centre va ser creat l'any 2000, ha girat entorn de les ponències de tres científics de renom –José Ramón Galán-Mascarós, Diego Peña Gil i Nazario Martín León–, sempre en clau d'alta divulgació.

Supermolècules de ful·leré contra l'Ébola, el Dengue o el Zica; cintes químiques perfectes de grafé per a l'avanç de l'electrònica, o electrocatàlisi per a convertir el CO2 de l'atmosfera en productes químics d'interés industrial, contribuint a reduir els efectes del canvi climàtic, han sigut els temes centrals d'una Jornada inaugurada per la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, el vicepresident executiu de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, i el director de l’ICMol, Eugenio Coronado .

Com cada any, Coronado ha fet balanç de l'estat i l'activitat d'aquest centre reconegut com a ‘Unitat d'Excel·lència María de Maeztu’, que compta 130 investigadors, 14 projectes europeus d'I+D+i i 5 Prometeu de la Generalitat Valenciana per a grups d'excel·lència; un institut que ha llicenciat 5 patents, obtingut 8 ERC Grant i la investigació del qual contribueix essencialment al fet que la Universitat de València siga la quarta universitat espanyola en Química i ocupe un lloc destacat entre les primeres d'Europa, segons el Nature Index. “L’ICMol té un finançament de quasi 10 milions d'euros anuals, el 60% dels quals procedeix de projectes europeus; la resta són nacionals i autonòmics”, ha assenyalat Eugenio Coronado, qui ha ressaltat la importància d'atraure talent jove a la I+D+i. “L’ICMol compta amb persones joves que vénen a investigar a través de contractes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva o Marie Curie; del programa CIDEGEN de la Generalitat Valenciana per a doctors, de la convocatòria Beatriz Galindo, dels projectes Júnior Leader de La Caixa…; és molt important atraure gent jove que puga treballar en els centres de recerca i ací els tenim en tots els nivells”, ha dit.

Coronado ha donat compte també dels desenvolupaments tecnològics de l’ICMol realitzats des de la pròpia Unitat Científica d'Innovació Empresarial (UCIE), un agent d'innovació promogut per l’AVI (Agència Valenciana d'Innovació) que ha facilitat la transferència de nous sistemes OLED i LEC, de menor cost i fabricació més senzilla, que permeten la seua integració en diferents superfícies. “Cal incorporar el món científic al sistema productiu”, ha dit en aquest sentit Andrés García Reche. “Tenim un sistema productiu mediocre i uns nivells científics d'excel·lència, i per a tractar de canviar això hem creat les UCIE, per a desenvolupar innovacions generades pel coneixement i millorar i fer més competents les nostres empreses”, ha conclós.

La rectora Mavi Mestre ha expressat el seu reconeixement i agraïment “al treball d'aquest institut que investiga, innova, transfereix i divulga; que fa que el seu treball arribe al màxim de persones i que tant contribueix al fet que la Universitat aparega en els principals rànquings científics mundials”.

La catedràtica de Química Orgànica Ángela Sastre, de la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha sigut la portaveu de l'homenatge que aquesta XIX Jornada Científica ha volgut retre a la investigadora Catalina Ruiz Pérez, qui va faltar el mes d'agost passat i amb qui l’ICMol va mantindre estrets lligams. Valenciana d'origen, la científica era catedràtica de Física Aplicada en la Universidad de la Laguna i directora del Laboratori de Raigs X i Materials Moleculars de la institució canària. “Catalina és hui un referent científic nacional i internacional ¬–ha dit Sastre¬–, però a més va ser una lluitadora per la igualtat en l'àmbit de la ciència i és un exemple a seguir per les dones investigadores que hui contribueixen al progrés”.