Naix l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València

  • 27 d’abril de 2016
 
Integrants de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica durant l'acte de presentació.

“La memòria col·lectiva és una tasca política i l’aspiració de la historiografia és transformar-la en memòria històrica i ser útil per a la construcció de la democràcia”.

Amb aquesta afirmació va iniciar Marc Baldó, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València, la presentació de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la institució acadèmica, divendres passat 22 d’abril al Centre Cultural La Nau. Un acte d’obertura que va presentar el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, i que va comptar amb la presència del director general de Reformes Democràtiques, José García Añón, i del catedràtic de la Universitat de Saragossa Julián Casanova, qui va impartir la primera xarrada de l’Aula, Història i memòria de guerres i dictadures.

La creació de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica respon a la necessitat d’analitzar els successos bèl·lics que han succeït a Espanya i la resta del món durant el segle xx, per a oferir dades de recerca a la ciutadania des d’un punt de vista objectiu. En aquest sentit, Baldó va afirmar que per a la construcció d’una memòria democràtica fa falta institucionalitzar instruments molt variats que servisquen per a efectuar una cerca exhaustiva de la informació amb la finalitat de difondre-la. L’Aula estarà formada per professors especialistes de departaments universitaris, instituts de recerca i personal de diverses àrees que puguen aportar un plus de veracitat i enteniment sobre els processos de memòria històrica com a experts en història contemporània, història de l’educació i de les ciències socials.

Des de la direcció s’estan gestant les primeres accions que durant els pròxims mesos es duran a terme. Amb l’objectiu de “convertir-se en poc de temps en càtedra”, segons les paraules de Baldó, l’Aula d’Història i Memòria Democràtica promourà activitats acadèmiques relacionades estrictament amb la memòria democràtica com ara seminaris, jornades científiques i pedagògiques i congressos. Un punt d’inflexió serà la realització d’activitats com a resposta a problemes científics relacionats amb la recerca de base, és a dir l’anàlisi i la identificació concretes de fonts documentals del període que es pretenga examinar.

A més de servir com a mitjà per a la sinergia de continguts, l’Aula es proposa impulsar activitats de fusió com ara tallers i cursos específics. Aquesta línia tindrà una continuïtat amb visites a llocs històrics dirigides a estudiants d’universitat i batxillerat, així com a la resta de la ciutadania. Una altra proposta és fer visites a municipis de la Comunitat Valenciana i a institucions educatives que tinguen com a nexe d’unió la recuperació de la memòria. “És important donar a conéixer l’enorme recerca acadèmica i la valuosa atenció cultural donada al tema durant l’últim quart de segle a Espanya”, explica Baldó. L’objectiu final per al catedràtic és col·laborar amb institucions oficials per a satisfer les demandes culturals que puguen sorgir, prenent un caire essencial l’assessorament d’acord amb un marc històric.

A banda de l’explicació sobre la creació de l’Aula, Baldó va contextualitzar la realitat històrica i social contemporània. “La història que s’explicava no té una memòria històrica objectivada, sinó una tergiversació del passat. Els republicans no disposaven de mitjans per a fer oficial la seua memòria, ja que no tenien mitjans de comunicació, escoles, monuments commemoratius i, per aquesta raó, van ser poc visibles”. A més, va afirmar que “durant la transició no es van posar les coses en el seu lloc i es va fer un pacte de silenci, buscant fórmules reformistes”.

La creació de l’Aula de Memòria i Història Democràtica posa l’accent en les possibilitats d’una historiografia ben realitzada. D’aquesta manera, “la historiografia no rebutja comprendre els clarobscurs de les contradiccions socials i humanes, ni tracta d’ometre el passat que produeix confusió i espant”, afirmà Baldó, tot apuntant que es pretén seguir la línia que es va iniciar a principis de segle per a “mirar un futur lliure que no es base en l’oblit silenciat, ni en un passat manipulat”.

Des de la Generalitat Valenciana, García Añón va recolzar la iniciativa i va desitjar que en un futur puga entrar dins dels pressupostos. També va assenyalar que en pocs dies es tindrà preparat un esborrany de la Llei Valenciana de Memòria Històrica. “Encara que siga una cosa lenta, és necessari, ja que no podem anar per darrere en comparació amb altres comunitats autònomes”, afirma.

Julián Casanova, el primer convidat

Durant dues hores, al voltant de cent cinquanta persones van assistir a la xarrada i van plantejar múltiples qüestions al catedràtic de la Universitat de Saragossa Julián Casanova, historiador i divulgador, qui va defendre el poder que té la historiografia per a comprendre el present, analitzant les conteses ocorregudes en el segle XX. Durant la seua conferència, va tractar les dues guerres mundials, la influència d’ambdues en la Guerra Civil i el franquisme, i va analitzar els conflictes bèl·lics que van succeir-se a Amèrica Llatina. A més, va advocar per una simbiosi entre lector i divulgador. “Els historiadors som com detectius, ja que intentem descobrir els fets del passat. No obstant, ha d’haver-hi un lector crític, és a dir un lector actiu. El pensament analític no tracta de buscar ortodòxies, sinó de connectar amb la diversitat de creences i cultures”, va afirmar.

Casanova es va mostrar un ferm defensor de la història comparada, situant-la com un element fonamental per a saber el que s’està gestant en altres llocs. “És necessària per a examinar memòries traumàtiques, especialment per a evitar creure que la memòria traumàtica de cadascú és la pitjor del món, ja que aquestes memòries han sigut molt influents durant la història del segle”, va dir.

A l’historiador se li van plantejar qüestions com ara la necessitat de posicionar-se davant d’un conflicte com la Guerra Civil o les dificultats per actualitzar bases de dades i arxius del conflicte. Casanova va concloure que “hi ha una diferència entre la història i les narracions subjectives reconstruïdes per actors i per observadors. Cal introduir precisions sobre què és la història, perquè hi ha estudiants d’Història als quals ningú no els ha explicat els oficis bàsics de l’historiador”.

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies