Un any més, aquesta reunió oberta al públic i pensada en clau d’alta divulgació, reuneix destacats investigadors i representants institucionals per tal de celebrar l’aniversari de l’ICMol, un centre de recerca creat en el 2000 i acreditat en 2015 com a Unitat d'Excel·lència ‘María de Maeztu’ pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

La jornada, que enguany ha homenatjat als professors Ignacio Nebot i José Sánchez, investigadors i fundadors de l’ICMol recentment jubilats, ha sigut inaugurada pel vicerector d’Investigació de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo; pel vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) Andrés García Reche; pel professor emèrit de la Universitat de València Francisco Tomás; pel director general de la Fundació Jaume I, Javier Quesada; i pel director de l’ICMol, Eugenio Coronado, qui ha fet balanç de l’estat de la disciplina així com també de l’activitat del propi centre.

Coronado ha destacat el gran equip amb el qual compta l’ICMol, format per 120 persones investigadores. L’institut compta amb 7 ajudes Grant de l’European Research Council (ERC), 3 Consolidator, 3 Starting i 1 Advanced, 14 especialistes del programa ‘Ramón y Cajal’, 6 postdoctorats amb contracte Juan de la Cierva i una ajuda senior Beatriz Galindo per a fomentar l’atracció de talent jove investigador format a l’estranger. A més, el director ha volgut recalcar els principals objectius de l’institut: el disseny i síntesi de molècules funcionals i materials moleculars, l’estudi de les seues propietats mitjançant aproximacions experimentals i teòriques i el desenvolupament d’aplicacions en diversos camps com el magnetisme molecular, l’electrònica molecular, la fotoquímica o la biomedicina.

El director de l’institut ha repassat breument la història de l’ICMol, ha valorat l’augment progressiu de finançament per part d’organismes públic a l’institut –aquest curs, amb una dotació superior als 9 milions d’euros- i ha assenyalat que segons l’índex anual de la Revista Nature que valora l’excel·lència científica dels centres, la Universitat de València es troba en segon lloc a nivell estatal en química i en cinquè lloc en física, mentre que l’ICMol com a centre d’estudis es troba en seté lloc.

Eugenio Coronado també ha explicat concisament alguns dels projectes que estan realitzant-se a l’ICMol, entre ells, l’Hyperloop, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, que pretén crear un nou sistema de transport d’alta velocitat, la confecció de cèl·lules solars de capa fina d’alta eficiència fabricades amb un mineral anomenat perovskita i per les quals s’han interessat empreses com Airbus o la creació de nous antiparasitaris per combatre malalties com la malaltia de Chagas o la Leishmaniosis.

Andrés García Reche, vicepresident executiu de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) ha ressenyat la necessitat que hi havia d’incloure una Unitat Científica d’Innovació Empresarial a l’ICMol que fou un enllaç entre les empreses i l’institut.

En aquesta ocasió, la jornada ha abordat diferents aspectes de la recerca entorn les relacions entre la química quàntica i les xarxes neuronals, els materials bidimensionals i les seues aplicacions tecnològiques o els usos i el valor de la nanociència molecular en biomedicina. Per a tal finalitat, s’ha comptat amb la participació de tres destacats científics: el científic francès Jean Paul Malrieu, un dels químics quàntics més rellevants de la seua generació, i els Premis Rei Jaume I de Noves Tecnologies en 2016 i 2018, Hermenegildo García i Ramón Martínez, respectivament.

La jornada ha estat introduïda  pel professor emèrit de la Universitat de València Francisco Tomás Vert  i el catedràtic de la UAM Manuel Yáñez, els quals han dedicat unes honroses paraules a Ignacio Nebot i José Sánchez i han destacat la importància del treball en equip i el capital humà en el camp científic.  “No hi hauria investigació sense persones que volgueren dedicar la seua vida al coneixement. S'ha de protegir a aquestes persones que dediquen la seua vida a la investigació i disposen els coneixements a la societat”, ha destacat Tomás.

El programa ha conclòs amb una taula rodona, a les 16:00h, orientada a tots els públics, al voltant del present i futur de la química quàntica i de les tecnologies quàntiques. Han participat Nathalie Guihéry (Université Paul Sabatier-Toulouse), Otilia Mó (Universidad Autónoma de Madrid), Patricia Contreras (Universidad Complutense de Madrid) i Alejandro Gaita-Ariño (Universitat de València). També s'ha comptat amb la participació remota d’Alba Cervera (Barcelona Supercomputing Center) i Leni Bascones (CSIC).