La Nau acull la presentació d’un llibre sobre el Cant de la Sibil·la a la Seu de València

  • Gabinet de Premsa
  • 12 de novembre de 2018
 
Una representació del Cant de la Sibil·la a la Seu.
Una representació del Cant de la Sibil·la a la Seu.

Hui dilluns, 12 de novembre a les 19:30 hores, al Paranimf de la Nau de la Universitat de València es presenta el llibre ‘Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València’, editat per Publicacions de la Universitat de València i l’Institució Alfons el Magnànim-CVEI, amb la col·laboració de Capella de Ministrers.

La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l’edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc. En aquest volum s’analitza, des de diferents punts de vista, la seua manifestació a la Seu de València a partir de set treballs de diferents especialistes coordinats pel catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València Vicent J. Escartí.

A l’acte intervindran Josep Lluís Canet, director de PUV; Enric Estrela, subdirector de l’IAM-CVEI; i Vicent Josep Escartí, editor del volum. Gaudirem també de l’actuació de Capella de Ministrers, de la mà de Carles Magraner i Robert Cases amb la participació d’Alejandro Navarro, escolà solista de l’Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats que interpretaran “Al jorn del judici”, fragment del Cant de la Sibil·la a la Seu de València.

El Cant de la Sibil·la era posada en escena la nit de Nadal i degué significar una manifestació paralitúrgica ben cara al poble, que s’ho devia mirar com un moment transcendent en què la veu del passat es feia present: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època.

Els treballs que s’arrepleguen en el llibre conformen un interessant panorama dels estudis sobre el Cant de la Sibil·la a la Seu de València. L’anàlisi d’Eduardo Carrero Santamaría (UAB) mostra com la catedral de València esdevenia un escenari idoni per a la representació del drama sibil·lí. Guillem Chismol (UV), ens ofereix les dades que ha localitzat de la primera meitat del segle xv en els llibres de fàbrica de la catedral valenciana, com una mostra d’una investigació que s’haurà d’ampliar més cronològicament. Vicent J. Escartí (UV) es fixa en el fet que, més enllà del Cant, el record de les sibil·les i les seues virtuts profètiques va estar present en la historiografia i en la literatura. Maricarmen Gómez Muntané (UAB) fa una aportació fonamental per al coneixement de la música del Cant de la Sibil·la valenciana, atés que contextualitza i edita la partitura que ens l’ha conservada. Francesc Granell (UV) ens fa una aproximació al món sibil·lí hispànic. Carles Magraner, director de la Capella de Ministrers, i Joan Carles Gomis (CSMC-ISACV) fan un recorregut per les fonts i els testimonis documentals i bibliogràfics que ens han conservat el record de la Sibil·la valenciana. Finalment, Francesc J. Massip (URV) ens aporta dades sobre la Processó dels Profetes, la cerimònia on s’ubicava l’aparició de la Sibil·la, i sobre els textos que recitaven i cantaven les sibil·les Eritrea i Tiburtina, que eren les que intervenien en la litúrgia de la nit de Nadal.
 

Arxivat en: Cultura