El part del País Valencià des de les raneres de la dictadura fins a la democràcia i l'Estatut d'Autonomia va estar quallat de resistències de la ultradreta, naixements i defuncions de partits testimonials o àvids de vots, pugnes per fer-se amb el poder partidari i llocs en les llistes electorals, i el renaixement d'un nacionalisme progressista obstaculitzat pel “blaverisme” de la dreta més reaccionària, que va recórrer a la violència física i a un obscurantisme injustificable.

El naixement i unificació dels socialismes, el combinat d'UCD, els enfrontaments ideològics en el si del PCPV, l'enfonsament de UDPV i PSPV, els pactes secrets dins i fora dels partits, els projectes que mai van triomfar i les travetes dels uns als altres per a tocar poder. Molt d'això està recollit en aquest llibre, esclaridor d'una transició violenta i deliberadament opaca. D'ací el títol, que recull el més conegut però també el més ocult d'aqueixa complexa dècada. L'obra va aparèixer per primera vegada (1982) en Fernando Torres Editor.

Jesús Sanz és llicenciat en Filosofia i periodista. Ha treballat, durant la dictadura franquista, en mitjans clandestins (Mundo Obrero, Radi Espanya Independent/ La Pirinenca, tots dos del Partit Comunista d’Espanya) i uns altres ja en democràcia: Diario de Valencia, Agència Logos, Cal Dir, Valencia Semanal, Arreu; i en Ràdio Nacional d'Espanya (RTVE) com a informador parlamentari i polític.

A més, ha sigut assessor de la Presidència del Consell Preautonòmic Valencià i responsable d’informació de la Mostra València Cinema del Mediterrani. Pres polític durant la dictadura, va ser cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià. Processat i absolt en democràcia per articles sobre la ultradreta, va ser guardonat amb el Premi Llibertat d'Expressió d'aquesta organització. Així mateix és sindicalista de CCOO i realitza informes per a organitzacions sociopolítiques. És autor del llibre ‘El movimiento obrero en el País Valenciano (1939-1976)’.