En l’acte van participar l’autora, Cristina García Pascual, directora de l’Aula de Literatura de la Universitat de València i Ruth Mestre, responsable d’iniciatives de Diversitat de la Universitat de València.

El permagel és eixa capa de la terra permanentment congelada i és també la membrana que cobreix a la protagonista d’aquesta novel·la, una jove amb desitjos suïcides i dificultats per a crear vincles. Escrita en primera persona, la novel·la presenta a una dona en etapa de formació que es protegeix de l’exterior, que percep la superficialitat en tot quant l’envolta i fuig d’un entorn que res té a veure amb la seua manera d’entendre la vida: una mare obsessionada amb la salut, omnipresent i controladora, i una germana que afronta la seua existència convencional amb medicació i un positivisme irritant.

La protagonista, que sent pulsions suïcides, no permet que ningú se li acoste massa, però al mateix temps s’entrega amb intensitat al sexe amb altres dones, la literatura i l’art. El pols entre l’hedonisme, els plaers més carnals i la mort és constant en aquesta novel·la, així com el to mordaç d’una protagonista que guanya al lector amb la seua intel·ligència i el seu humor negríssim des de la primera pàgina.

Replet d’imatges poètiques, contundents i molt físiques, aquest caràcter tan palpable del text no és gratuït en una novel·la que parla del cos, del sexe, del jo; una obra aguda i directa que reivindica la llibertat femenina en el plaer i en la solitud.

Eva Baltasar inicia amb ‘Permagel’ un tríptic de protagonistes femenines que volen explorar diferents etapes en la vida de les dones.