El Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles han organitzat aquesta exposició que recull mig centenar d’obres amb la finalitat d’homenatjar l’esperit i la tasca de sistematització formativa dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts. Aquesta exposició, de la qual són comissaris Manuel Muñoz Ibáñez i Romà de la Calle, pretén ser una mostra i testimoniatge de la seua pervivència com a institució d’àmplia utilitat, compromesa amb les arts en general, per a la societat valenciana del segle XXI. La selecció d'obres s'ha realitzat a partir dels treballs dels primers acadèmics i els més contemporanis, reunint diferents materials, formats i possibilitats temàtiques.

Els precedents de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles es troben al segle XVIII, quan un grup d’artistes valencians, assumint l’esperit de la Il·lustració, va decidir reunir-se per crear una acadèmia de les belles arts. Els artistes tenien l’objectiu de sistematitzar l’ensenyament de les diferents disciplines que, fins al moment, es continuava impartint a tallers i a obradors. Aquest primer intent d’acadèmia va fracassar. Uns anys més tard, els mateixos artífexs de la idea primigènia, entre els quals hi havia el pintor Josep Vergara i Ignasi, el seu germà, l’escultor, van reprendre la iniciativa i el 14 de febrer de 1768 el monarca aprovava la creació definitiva de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. La primera seu de l’acadèmia va ser precisament el Centre Cultural La Nau, quan era encara Estudi General. Els espais docents es van situar al Centre Cultural La Nau i, en concret, a la mateixa sala que acollirà l’exposició (Sala Acadèmia).

Des dels seus inicis, la institució va anar acumulant un extens patrimoni artístic, procedent tant de les peces dels seus professors i alumnes com de les donacions dels valencians i les valencianes, que van trobar l’espai idoni per salvaguardar les seues obres. Uns anys més tard, l’Acadèmia va començar a fer en aquest mateix lloc (La Nau) les primeres exposicions acadèmiques públiques de belles arts a la Comunitat Valenciana, amb un èxit notable. En el catàleg d’aquesta mostra, Miguel Ángel Català desenvolupa un extens article sobre aquesta qüestió.

L’exposició ‘D’ahir a avui, 250 anys de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles’ està dividida en dues parts. En la primera, s’inclou una col·lecció d’obres d’artistes acadèmics del segle en què es va fundar l’Acadèmia (segle XVIII), pròpies d’una tendència conceptual creadora, en què l’ordre i la raó es distancien de les hipèrboles postbarroques. També conté exemples de la ‘pintura de flors’ que es dirigia a la producció industrial. En aquesta primera secció destaca l’Autoretrat de Josep Vergara i dues obres molt rellevants de Vicent López, un dels academicistes més destacats de l’àmbit nacional.

En la segona part, més extensa, s’ha incorporat una selecció d’obres dels acadèmics i acadèmiques actuals, que engloba pintura, escultura, fotografia, arquitectura i restauració. Aquesta secció fa palesa la pervivència de la capacitat creadora de l’Acadèmia i la seua participació, molt important, en el discurs de la modernitat estrictament contemporània. A diferència de la primera etapa de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en l’actualitat els acadèmics i les acadèmiques tenen una major llibertat temàtica a l’hora de realitzar les seues obres. Una diversitat que reflecteix l’exposició.

Cal destacar que la presència de dones en l’Acadèmia al segle XVIII era nul·la. En general, les acadèmies de belles arts constitueixen un dels sectors que més van tardar a incorporar dones en la seua plantilla. En l’actualitat, l’Acadèmia de Sant Carles sí que en té i l’exposició pel seu 250 aniversari inclou obres de Carmen Calvo, Aurora Valero, Amparo Carbonell i Pilar Roig.