A principis de la dècada de 1970, Vicente Fabuel va començar a escriure sobre rock & roll en la recordada publicació setmanal Disc Express.  Fa 32  anys va entrar com a soci en la mítica botiga Discos Oldies, de València. Mentrestant, aquest ‘llicenciat en rock & roll’ ha escrit en diversos mitjans especialitzats com ara Rockdelux o Efe Eme i ha col·laborat en la Cadena SER, a més d’haver escrit ‘Las chicas son guerreras’ (1998), un llibre dedicat a l’empoderament femení en la música popular espanyola. Ara acaba de publicar  ‘Bruno Lomas. Tú me añorarás…’, la biografia del gran rocker espanyol natural de Xàtiva, que va destacar tant pel seu talent com per la seua figura incòmoda.

En la conferència ‘El rock & roll i la vida: una biografia completa’, presentada per l’escriptor i coordinador de Fòrum  de Debats, Alfons Cervera, intervindran dos músics que van compartir escenari amb Lomas: Sento Buj, baixista d’Els  Rockers, i Salvador Blesa, guitarrista solista d’Els Milos, els dos grups musicals en què Bruno Lomas va cantar abans d’emprendre la seua carrera en solitari.

Els Milos va ser la primera banda del cantant xativí, amb la qual va gravar el seu primer EP en 1960; no obstant això, començaren a sorgir-hi tensions pel fet que Lomas, a diferència dels seus companys –que no tenien pretensió d’eixir de València–, volia emprendre una aventura musical per França. D’ací va nàixer Els Rockers, el grup amb què Bruno Lomas va actuar a París i a altres ciutats europees; a més, quan van tornar a Espanya després d’aquesta insòlita gira, van fitxar pel segell EMI, cosa que els va atorgar un cert èxit nacional. Malgrat això, EMI va considerar majors possibilitats d’èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera com a solista, una nova etapa que va iniciar en 1966. Després d’aconseguir l’èxit nacional arribant al número 1 de les llistes, fer cinema pop i desenvolupar a partir dels anys 70 una carrera plena de clarobscurs, Bruno ens va deixar en 1990 després d’un desgraciat accident de circulació.