Cembrero, estretament vinculat al món àrab pel seu treball periodístic en el diari ‘El País’, apunta ja en la portada del llibre que “els musulmans han tornat, són dos milions i continuen creixent”. L’autor fa un mapa de l’integrisme a la península Ibèrica a partir de les dades del Ministeri de l’Interior, de les quals es desprén que hi ha major radicalització en la costa mediterrània, especialment, a Catalunya amb el 18% de la població musulmana. Açò es deu al fet que la zona presenta, entre 1990 i 2010, una major oferta de treball, segons argumenta l’escriptor. No obstant açò, subratlla: “La immigració, si se sap canalitzar, no és motiu d’alarma. A mitjà i llarg termini és més aviat una oportunitat per a societats cada vegada més envellides com l’espanyola o com les europees”.

“Cembrero és un dels millors coneixedors del Magrib i de la presència de la immigració musulmana a Europa i a Espanya”, assenyala De Lucas, qui descriu ‘La España de Alá’ com a “una aproximació, no eximent de polèmica, sobre una realitat d’indiscutible importància i de creixent interés, l’islam a Espanya”. I afegeix: “Es tracta d’una realitat que està lluny de presentar un perfil homogeni, doncs parlem de comunitats plurals, no només per la seua adscripció a diferents corrents dins de l’islam, sinó també en funció, entre altres factors, dels països d’origen”. Al seu juí, Cembrero tracta “amb encert”, en aquest llibre, “quasi tots els riscos, els desafiaments i les polèmiques que estan hui a debat”. 

Al llarg del text, publicat la passada primavera en La Esfera de los Libros, l’escriptor aborda la xenofòbia i el paper fonamental de l’educació per a eradicar-la. Així mateix, es refereix a la ‘primavera àrab’ com a un fracàs que qualifica d’“hivern” i, fins i tot, de “tragèdia”. Davant els fets, en opinió de l’autor, la societat occidental ha de “donar suport a fons a l’única experiència que ha anat bé, que ha il·luminat una democràcia: Tunísia, però fent un pas enrere en els altres conflictes”. “La solució no està en mans d’Occident. Si en el seu moment, Occident no va haver d’intervindre per a enderrocar a Gadafi a Líbia, ara tampoc ha de recolzar la dictadura d’Al Sisi a Egipte. Solament ha d’actuar per a tractar de parar el terrorisme, començant pel de l’Estat Islàmic, i protegir les minories amenaçades”, apunta.

Els atemptats de l’11-M a Madrid també estan al seu punt de mira, si bé se sent satisfet amb la reacció de la societat espanyola després de la catàstrofe. En canvi, des dels atacs de França i Brussel·les la islamofòbia comença a créixer perillosament. “La islamofòbia està en auge com també ho estan a molts països europeus –no a Espanya– els partits d’extrema dreta que la propugnen”, diu. Llavors, quina és la clau per a combatre-la? Cembrero afirma que aquesta “es combat conjugant els esforços d’uns i d’uns altres”, i ho explica així: “D’una banda, els poders públics i la societat, en general, han d’intentar que l’opinió pública no veja només l’islam a través del prisma del yihadisme, de la violència. L’islam és tan o més plural que el cristianisme. D’una altra, els musulmans, que en la seua immensa majoria gens tenen a veure amb el terrorisme, han de mobilitzar-se més per a expressar el seu rebuig de la violència”.